Paraula i escolta per a la reconciliació a Euskadi

“Quan vèiem que les víctimes o els familiars de les víctimes eren a punt d’entrar fèiem molt de soroll a la peixera perquè ens fessin fora. Per què? No volíem haver de mirar-los als ulls. No volíem encreuar-nos les mirades.” Són paraules d’antics membres de la banda terrorista ETA, la majoria encara a la presó, que han decidit fer un pas endavant i que han demanat trobar-se amb les seves vítimes per poder, molts anys després, mirar-los als ulls i iniciar, encara que sigui tímidament, el camí sempre difícil de la reconciliació.

La seva petició va ser ben acollida -es va donar en un context favorable- i aixó va donar peu, entre el 2011 i el 2012, a 14 trobades restauratives i coordinades per la doctora en Dret i mediadora, Esther Pascual.

El desafiament era que aquestes trobades fessin possible “la disminució o la superació del dolor i del sofriment dels que han patit delictes greus amb pèrdues irreparables i dels que els han comès; per posar els fonaments a una construcció sòlida de la pau”. I realment ha estat així. Aquesta experiència de reconciliació gratificant, plenament satisfactòria tant per a víctimes com per a victimaris, es recull ara en el llibre Los ojos del otro (Editorial Sal Terrae), presentat recentment a Barcelona.

L’objectiu no és altre que ajudar a establir les bases d’un futur de pau i convivència a Euskadi. “Creiem que cal que es coneguin -explica Pascual- i que es puguin analitzar, valorar, criticar, millorar i, en tot cas, contagiar, perquè el que és cert és que aquesta experiència ens descobreix que el diàleg interpersonal és un dels camins cap a la pau, cap a la pau amb un mateix i amb el proïsme.”

Podeu descarregar-vos la pàgina en PDF