Sentint el pare Ángel García Rodríguez, fundador de Missatgers de la Pau, no puc deixar de preguntar-me d’on li deu venir la llibertat d’esperit per parlar com parla, de dir el que diu. Deu ser perquè l’11 de març fa 80 anys? Deu ser que sent que li fa costat l’arquebisbe de Madrid, el cardenal Carlos Osoro, o el mateix papa Francesc? El pare Ángel va venir a Barcelona per inaugurar el projecte Hospital de Campanya a la parròquia de Santa Anna, inspirat en el seu projecte d’església oberta de Sant Anton de Madrid. El pare Ángel diu que aquesta església de portes obertes no imita tant el papa Francesc, com la mateixa Església de Jesús. Segur que és d’aquesta convicció d’on li ve la seva llibertat d’esperit.
Admet que «quan dus a terme algun projecte sempre et trobes amb gent que no et respecta ni et comprèn. Jo miro d’entendre’ls, però també demano que em comprenguin a mi. Sobretot cal apartar tant de fonamentalisme. L’Església que imitem ni tan sols és l’Església del papa Francesc, sinó l’Església de Jesús, que era la que estava amb les prostitutes, els nens, els pobres, els que tenien fam, els que tenien problemes amb la justícia. També a ell el criticaven quan guaria els malalts en dissabte i anava amb els pecadors. Beneït sigui Déu si ens critiquen perquè anem amb els pecadors.»
El pare Àngel està convençut que «la gent està mancada d’aliment espiritual, d’algú que l’escolti, a qui pugui explicar-li les penes i les alegries. Les persones sense sostre i els captaires passen hores en una cantonada sense parlar amb ningú. Per això, quan estan reunits en un menjador social o en una església, alcen la veu com si estiguessin en un casament. S’expliquen les coses.» En aquest sentit, i pel que fa al projecte Hospital de Campanya augura que «a mesura que la gent s’assabenti que hi ha aquesta església de Santa Anna, al centre de Barcelona, a tocar de la Rambla, esdevindrà, com la de Sant Anton de Madrid, un santuari. Vindrà gent en peregrinació.»
El fundador de Missatgers de la Pau apunta quin és el col·lectiu més desprotegit: «El problema més gran són els emigrants i els refugiats. No és només que no tinguin casa, tampoc no tenen poble, ni país. No tenen res i, a més, els insulten dient-los que són terroristes. En aquest sentit cal brindar tot el suport al papa Francesc, que diu les coses molt clares, com que no es pot ser cristià i aixecar murs o que els naufragis a la Mediterrània són una vergonya. Diu coses tan fortes que no sé com alguns polítics i governants gosen anar al Vaticà, asseure’s davant seu i mirar-lo als ulls. Ara bé, el Papa també diu que Déu perdona sempre; també ho fa ell. Mai no li he sentit maleir ningú, ni parlar malament de ningú.»
Pel que fa a les reformes a l’Església opina que «hem fet un canvi important amb aquest papa Francesc que porta les mateixes sabates que a Buenos Aires. L’Església ha canviat. No és igual l’Església d’avui que la de fa 100 anys, 50 o 4. L’Església d’avui toca més de peus a terra. El problema de l’Església no és que els capellans es casin o que les dones siguin capellans, sinó que estiguem més amb els pobres, amb la base i que siguem autèntics».
