L’Església a Catalunya bull de ganes d’evangelització enmig d’una profunda secularització. Les noves generacions de catòlics coneixen de primera mà la necessitat imperiosa d’una renovació pastoral, en especial a les parròquies. James Mallon, sacerdot canadenc nascut a Escòcia el 1969, teòleg i rector de Sant Benet a la ciutat de Halifax (a la costa atlàntica), ha vingut a Barcelona per compartir el seu testimoni de com ha liderat una autèntica transformació pastoral a la seva parròquia, en una regió del Canadà on menys del 10% de la població és catòlica practicant. Enmig d’aquesta secularització, a Sant Benet de Halifax s’hi apleguen uns dos mil fidels cada diumenge, hi ha vuit-cents laics implicats en grups i petites comunitats i un equip de 18 laics contractats per a la missió. Autor del best-seller Una renovación divina. De una parroquia de mantenimiento a una parroquia misionera (BAC), aquest sacerdot va animar a confiar que l’Esperit Sant pot transformar una comunitat perquè esdevingui missionera i motor de canvi en l’Església i el món.
«Tota la dimensió de l’Església ha d’estar impregnada per la missió evangelitzadora: proclamar l’Evangeli, fer deixebles, anar a les perifèries, servir la gent, ser les mans i els peus de Crist. Quan oblida aquesta dimensió missionera, l’Església es converteix en una cosa només relativa a nosaltres», explica Mallon. Es tracta de l’autoreferencialitat ja diagnosticada per Francesc: «Precisament perquè la crisi d’identitat és tan forta, no ens adonem que la tenim. En l’Església hi ha una força centrípeta: per més que miris enfora hi ha una mena de força que t’estira cap endins. Hem d’esforçar-nos molt per fer que l’Església miri enfora. Això és el que fa el Papa: tot el que fa i diu està dirigit als outsiders», continua Mallon.
El rector de Sant Benet aposta perquè les parròquies siguin comunitats vives: «En la majoria de parròquies no hi ha experiència de comunitat. Normalment la gent es reuneix el diumenge per la missa però són estranys entre ells. La majoria dels que venen a missa no coneixen Jesús personalment, no han après a ser deixebles… Per això l’experiència de comunitat és tan important: gent que s’estima, que es preocupen els uns pels altres».
Per treballar l’aspecte comunitari, a la seva parròquia fan servir l’eina dels cursos Alpha: «La gent es reuneix en petits grups i després de deu setmanes sopant junts un cop per setmana hi ha una comunitat: ni amb el teu millor amic no et veus tan sovint! Ara mateix tenim dotze grups de petites comunitats que es reuneixen a cases de feligresos i els formen unes 20 o 30 persones cadascun. També tenim una vintena de grupets més petits de 4 a 10 persones. És a dir, tenim uns 800 feligresos en grups petits, en comunitats, dirigits per laics».
Per Mallon és essencial el treball del prevere i dels laics: «Com a pastor, si tens responsabilitat t’he de delegar autoritat. Imagina que tu estàs a la meva parròquia i t’encarregues d’un grup però cada cop que fas alguna cosa que no m’agrada intervinc i et corregeixo. Al final, deixaràs aquella responsabilitat. Sovint hi ha por de no voler que res vagi malament. Si a la teva parròquia comença a haver-hi vida i creix la comunitat, moltes coses aniran malament però no passa res. Prefereixo que hi hagi vida a la parròquia i coses que surtin malament que no pas una parròquia morta. Si has de començar a ser una parròquia missionera has d’estar disposat a córrer riscos. A l’Església hem d’instaurar la cultura que no passa res si fracassem».
El pare Mallon ha participat al Simposi Internacional Reforma i reformes a l’Església organitzat per l’Ateneu Sant Pacià (15-16 de març). Uns 250 inscrits, provinents de totes les diòcesis de Catalunya però també amb gent vinguda des de les Canàries, Madrid o Galícia. També va impartir la segona conferència quaresmal de la basílica de la Concepció de Barcelona, que es va omplir de gom a gom per escoltar-lo el dimecres 15 de març.
