«Quan es diu a l’incís segon de l’article 27.1que es reconeix la llibertat d’ensenyament, la Constitució està afirmant que eldret de tots a l’educació s’ha de fer dins d’un sistema educatiu plural, regitper la llibertat. Es tracta, doncs, d’una norma organitzativa que serveix decobertura a diverses llibertats concretes, d’un principi que constitueix laprojecció en matèria educativa de dos dels valors superiors del nostreordenament: la llibertat i el pluralisme.»

M’ha semblat oportú iniciar aquest articlerecollint el que sostingué Tomàs i Valiente a la ja llunyana sentència 5/1981,que es pronuncià sobre un recurs interposat contra la LOECE, primera lleiorgànica educativa de la democràcia. I crec que és adient recordar-ho, perquèhem d’emmarcar el tema que abordarem en el conjunt de drets que componen lallibertat d’ensenyament i la llibertat religiosa, ambdós amb rang defonamentals i tributaris del màxim respecte, un respecte que sembla haver-seposat en entredit a partir d’unes recents declaracions del conseller d’Educaciórecollides als mitjans.

En efecte, el 4 de desembre passat, la premsa esfeu ressò d’unes afirmacions del conseller segons les quals el Govern preveuaprovar al més aviat possible un nou decret d’admissió que, segons afirmà,incorporarà com a novetats més destacades que el Departament passarà a programartota l’oferta de places no només de les escoles públiques, sinó també de lesconcertades; és a dir, que decidirà quins grups de la concertada s’obren o estanquen, sense considerar la demanda. També, que l’oferta es planificarà ambels ajuntaments i la comunitat educativa de cada municipi. Igualment, comunicàque als centres que separin els alumnes per raó de gènere no se’ls renovarà elconcert. Molts mitjans publicaren aquestes afirmacions, i no podem negar que laintervenció ha causat preocupació, però també una gran sorpresa.

La sorpresa prové d’una situació ben concreta:no sabem quin és el contingut d’aquest nou decret d’admissió. El text no haestat fet públic. Podem intuir que deu existir algun material treballat, peròles previsions que aquest reglament pugui contenir són del tot desconegudes.

Aquesta situació ens ha d’obligar a actuar ambmolta cautela. Seria agosarat parlar d’allò que no existeix i, encara més,resultaria qualificat de temeritat que algú anés actuant com si el reglament jafos vigent. Una norma no és eficaç fins que no es publica al Diari Oficialpertinent, i després d’haver acomplert el règim d’elaboració i aprovació. Laprimera condició no s’ha produït. I de la segona, tenim la mateixa informacióque l’apareguda en premsa: una previsió del Govern d’aprovar el més aviatpossible un nou decret d’admissió, una norma que s’haurà d’ajustar a la forma ial procediment establerts i sobre la qual podria recaure sanció de nul·litatradical si no fos així. Mentrestant, l’ordenament vigent és el que ja coneixemi que no és cap altre que el que s’ha vingut aplicant en els darrers anys.Ningú en pot exigir cap criteri, conducta o actuació que no sigui el regulatper l’actual normativa. Sota cap circumstància. Accions contràries serienobjecte de rebuig i, si és el cas, de recurs als tribunals.

No es pot programar l’ensenyament d’esquenaals drets de les famílies i dels titulars. Els poders públics estan obligats apossibilitar l’exercici dels drets per part dels ciutadans. La seva missió noés dirigir l’opció de les famílies, obstaculitzant l’exercici dels drets delspares, sinó tenir en compte precisament l’elecció que aquests realitzen. I perfer possible l’exercici d’aquests drets en totes les capes socials, amb unensenyament obligatori i gratuït, és imprescindible el finançament en lesmateixes condicions per part de les administracions educatives del Serveid’Educació de Catalunya.

Agradi més o menys, estem immersos en unabatalla ideològica en defensa de la llibertat d’ensenyament, perquè creiem enun Estat de Dret, en una societat democràtica, en els drets inalienables delspares respecte a l’educació dels seus fills i en la neutralitat de lesinstitucions públiques que han de garantir l’exercici dels drets fonamentals deles persones. I per guanyar aquesta batalla necessitem unitat, coneixement delsnostres drets bàsics i valentia per defensar-los davant partits i grups quebusquen imposar un pensament únic a través del control de l’educació. Som atemps de fer allò correcte per al futur de la nostra societat, les nostresfamílies i, especialment, els nostres fills.