“Som en un canvi d’època molt important per al qual els pastors ens hem de preparar bé.” Així s’expressava el cardenal Joan Josep Omella, aleshores president de la Conferència Episcopal Espanyola, al final de la trobada dels bisbes espanyols amb el papa Francesc i els responsables del Dicasteri per al Clergat de la Santa Seu, el 28 de novembre passat. Una reunió que venia a tomb de la visita apostòlica als seminaris espanyols que per encàrrec del Dicasteri, havien fet, el primer trimestre del 2023, dos bisbes uruguaians.

Fruit de tot aquest treball previ, els bisbes espanyols es van endur deures a casa. El Dicasteri per al Clergat els va lliurar un document de treball que complementava el que els mateixos bisbes espanyols havien escrit arran de la Ratio fundamentalis institutionis sacerdotalis, la norma universal que regeix la formació dels futurs preveres. Una formació que pivota al voltant de quatre notes característiques: única, integral, comunitària i missionera.

Sabem que una de les qüestions que van sortir a col·lació durant la reunió va ser la possible reagrupació de seminaris. El mateix cardenal Omella ho explicitava així en roda de premsa: “Probablement hi haurà reagrupació de seminaris perquè la unió fa la força.” D’aquí que hagi pres especial rellevància el cas de Catalunya, amb el seu Seminari Major Interdiocesà, que es va posar en marxa el curs 1988-89 i on conviuen 17 seminaristes de Tarragona, Girona, Solsona, Urgell, Vic, Lleida i Tortosa. A Catalunya encara hi trobem dos seminaris més: el Seminari Conciliar de Barcelona, on estudien els seminaristes de Barcelona i de Sant Feliu de Llobregat, i el Seminari de Terrassa.

El Dia del Seminari, que se celebra el 17 de març, és una invitació a tota l’Església perquè preguem per les vocacions: “Pare, envieu-nos pastors”, i perquè acompanyem i tinguem cura dels nostres seminaristes perquè siguin autèntics pastors per al nostre temps.