Jesús en l’Evangeli d’avui ens exhorta a la coherència. És aquella virtut moral que ens ajuda a mantenir un equilibri humà que, ungit amb la humilitat, ens fa persones receptives a l’amor transcendent de Déu Pare. Humilitat, coherència, equilibri, pau, harmonia entre el cos i l’ànima, entre el cel i la terra. Heus ací el misteri del Regne de Déu enmig dels homes.
En aquest temps, quan la pau en la terra es manifesta més necessària, ens adonem de la importància de les petites virtuts quotidianes per tal que el miracle social i prosocial de la pau es faci realitat. Ho deia Joan XXIII, en plena crisi nuclear de la dècada dels seixanta del segle passat: la pau passa també pel cor. De fet, ho deia inspirat en les paraules d’un dels sermons de sant Agustí, un home que també va viure la vicissitud d’un canvi d’època i una època de (grans) canvis: “Vol la teva ànima ser capaç de vèncer les passions? Que se sotmeti a qui és a dalt i vencerà allò que hi ha sota, i hi haurà pau en tu: una pau vertadera, certa, ordenada. Quin és l’ordre d’aquesta pau? Déu, comandant l’ànima; l’ànima (comandant) la carn… no hi ha pas un ordre millor” (cf. Pacem in terris, 165).
Quan Jesucrist ens mostra la importància de la coherència, ungida d’humilitat i un sentit de realisme en Déu, ens indica que el veritable canvi del món rau en el canvi de la consciència, és a dir: la conversió. Quina senzillesa conté el miracle del canvi de vida, i quant costa!
Avui dia, quan tenim set de pau, tant Jesucrist, com sant Agustí, sant Joan XXIII, tota la divina Revelació, tota la Tradició de l’Església, tot el Magisteri contemporani ens conviden a llegir i rellegir la nostra vida a la llum dels petits gestos de la coherència moral i espiritual. D’aquesta manera, esdevenim el petit misteri de sal i llum que assaona la societat amb la llum i la sal, amb l’amor i la proximitat de tot un Déu, gran i majestuós, que ha preferit els signes pobres de la fraternitat universal de l’Església, Cos místic de Jesucrist.
Escollim, doncs, el mestratge de la humilitat de Jesucrist, la senzillesa de l’Evangeli, la proacció del testimoniatge de la nostra pobresa oferta com a instrument de salut i pau de la humanitat, i l’Esperit Sant, que tot ho renova en l’amor de Déu, produirà la novetat de la pau: la tranquil·litat de l’ordre establert i la possibilitat d’un món nou, amb cors oberts a l’esperança.
