“Aquesta exposició té com a objectiu fonamental donar a conèixer la tasca del papa Pau VI com a gran renovador del diàleg de l’Església amb els artistes del seu temps. El cordó umbilical és el binomi entre art contemporani i espiritualitat.” Són paraules d’Helena Alonso, comissària de la mostra Col·lecció Pau VI. L’obertura a l’art contemporani, produïda per c2c Cultura, durant la presentació als mitjans de comunicació d’aquest esdeveniment cultural que es pot visitar fins al proper 2 de març al Museu Diocesà de Barcelona.
S’han seleccionat vint obres que formen part del fons del Museu Col·lecció Pau VI, ubicat a Concessio, ciutat italiana que pertany a la província de Brescia i a la regió de Llombardia. A Concessio va néixer el papa sant Pau VI. Al llarg del seu pontificat —del 21 de juny del 1963 al 6 d’agost del 1978— nombrosos artistes, o els seus descendents, el van obsequiar amb obres en agraïment personal pel suport rebut a la seva activitat plàstica. N’hi havia que estaven emplaçades als Museus Vaticans, on el Papa va posar en marxa una secció d’art contemporani.
Després de la mort de Pau VI, el seu secretari personal, Mons. Pasquale Macchi, va donar les obres obsequiades al Pontífex a la Fundació Obra per a l’Educació Cristiana, que va impulsar la creació d’un museu a la seva ciutat natal. El Museu Col·lecció Pau VI ha continuat augmentant els seus fons artístics fins a l’actualitat gràcies a diverses donacions. El director actual d’aquesta pinacoteca italiana és el teòleg i assagista Giuliano Zanchi.
“Esbòs per a Últim Sopar”, de Gino Severini. Foto: Agustí Codinach.
“Aquest Sant Pare tenia una gran sensibilitat artística. Quan era arquebisbe de Milà, ja tenia una relació ben estreta amb diferents arquitectes, atès que el nivell de construcció de la ciutat era llavors molt accelerat; s’hi van edificar moltes esglésies. Ell mateix va ser qui es va encarregar de fomentar que tinguessin cura per la materialització de la bellesa. Giovanni Battista Montini era molt conscient que l’art és un mitjà essencial per expressar la transcendència”, ha explicat Helena Alonso.
La historiadora de l’art i gestora cultural ha recordat la Carta als artistes, que Pau VI va publicar el 23 de juny del 1973. El Pontífex es preguntava el següent: “Existeix avui dia l’art religiós modern? Hi ha, dins del marc de la nostra pròpia experiència, un art modern que realment es pugui anomenar filla del nostre temps, germana bessona de l’art secular, que encara sigui capaç de delectar la vista i estimular l’esperit de l’home del nostre segle?”
“Pietat”, de Salvador Dalí. Foto: Agustí Codinach.
Una de les obres mestres que es poden contemplar en aquesta exposició és la Pietat, de Salvador Dalí. Es tracta d’una obra d’estil surrealista, executada cap al 1960 amb tinta i aquarel·la sobre paper, que presenta un tron baldaquí fragmentat en forma de creu, en què Déu Pare beneeix amb Crist mort a la seva falda. “Va ser realitzada en el mateix període que La Madonna de Portlligat; de fet, té una estructura molt similar pel que fa a l’espai tridimensional i a la iconografia al·legòrica”, ha comentat Alonso.
Una altra peça molt rellevant és l’Estudi per a la Verge i el Nen II, d’Henri Matisse. Aquesta litografia, donada a Pau VI pel fill de l’artista, representa de manera lineal la Mare de Déu i l’Infant en un espai indefinit, guarnit amb flors i estels. L’obertura dels braços de l’Infant simbolitza l’acollida universal de Déu cap als fidels.
També cal destacar l’Estudi per a la Crucifixió, de Renato Guttuso, realitzat en tremp sobre paper, on les pinzellades expressionistes intensifiquen el dramatisme gestual; les litografies Crist coronat d’espines, d’Oskar Kokoschka, i Crist i Pilat, de Max Backmann; el Rostre de Crist, de Heinrich Gerhard Bücker, tremp i aquarel·la sobre paper; la xilografia Gran profetessa, de Karl Schmidt-Rottluff; la Incredulitat de sant Tomàs, de Massimo Pulini, oli sobre radiografia enganxada a fusta contraxapada, i l’Esbòs per a Últim Sopar, de Gino Severini, tremp sobre paper.
