El diumenge 1 d’octubre he tingut l’oportunitat de participar en una de les activitats organitzades dins el marc de la dinovena edició del festival Torino Spiritualità. Enguany, el fil conductor de totes les activitats proposades s’ha fonamentat en la reflexió sobre l’absència i els absents des de diverses realitats i punts de vista. 

La comunitat de joves Pedres Vives ha preparat una activitat d’exploració i coneixement de la parròquia dels Sants Pere i Pau, una de les esglésies del cèntric barri de San Salvario, sota el títol Assenza come presenza: alle radici del credere. Al llarg del recorregut, que anava de fora endins, de la porta a l’altar, hem pogut conèixer una mica millor la simbologia que trobàvem a cada racó del temple. En si, amb aquesta activitat, hem pogut experimentar la sensació de comunitat pròpia i endèmica d’una església, anant als fonaments de l’ekklesía (ἐκκλησία,  que en grec antic vol dir assemblea). Una comunitat formada per persones de provinences molt diferents, però, que conjuntament s’aplegaven al voltant de l’altar, el protagonista silenciós de la litúrgia, per reflexionar de forma comuna.

L’activitat, a més de permetre’m conèixer una mica més un dels temples de la ciutat que m’acull, m’ha donat l’oportunitat de descobrir un grup internacional de joves amb una missió tan necessària com ambiciosa. Pedres Vives (en anglès, Living Stones) es defineix com una comunió de joves cristians que, prenent com a base l’espiritualitat ignasiana, pretén formar els joves en un ambient distès d’aprenentatge teològic i artístic. Aquest aprenentatge també va lligat a una formació humana estretament vinculada a la pregària i el servei a la societat, especialment a les persones més vulnerables i necessitades.

Aprendre, pregar, estimar i ajudar en comunitat. El projecte Pedres Vives combina tots aquests elements en un ambient fantàstic per qui cerca un espai de formació i socialització espiritualment únic.