El divendres 22 de setembre, setanta-cinc igualadins ens vam dirigir —uns amb autocar i d’altres amb cotxe— a Lourdes per retre homenatge a la Verge guaridora per excel·lència. Presidits per Mn. Xavier Bisbal, rector de l’església de la Sagrada Família de la capital de l’Anoia, el pelegrinatge va estar molt ben organitzat, majoritàriament pel matrimoni Lluís i Marga, que pertanyen als grups d’Emmaús de la parròquia. El viatge, malgrat la distància, va ser d’allò més planer per la bona entesa de tothom.

Tot i que també hi va haver temps lliure, evidentment, cal esmentar la missa oficiada pel nostre rector a la coneguda gruta Maissabelle; les pregàries diàries; la multitudinària processó de torxes a la nit, amb els populars cants a la Mare de Déu; la majestuosa adoració a l’església subterrània i altres actes, la celebració dels quals va sorprendre també en el decurs d’aquell cap de setmana. Llur assistència, devota i servicial, sempre va ser-ne protagonista.

Per això, cal destacar, sobretot, la fe amb què es va viure el periple en cada moment: des de llevar-se d’hora per ser puntuals; acompanyar el qui més ho necessitava; donar conversa i/o consell; compartir més d’un plat, perquè agradava més; pregar amb zel sincer… o, simplement, escoltar amb interès. Tot això, en el seu conjunt, va ajudar a nodrir-se, de debò, del missatge del santuari marià que l’exemple de la Bernadeta va popularitzar mercès els favors de la Mare de Déu: la caritat, la pregària i la guarició física i espiritual en beure l’aigua miraculosa que ella va fer brollar.

Amb la intenció de ser més comprensible, perquè així arribi més i millor a tothom, Mn. Xavier va fer una homilia breu, concisa i clara. Així, en començar, tot recordant Pau VI, va dir: “Tot cristià (per ser-ho de debò) ha de ser marià.” Després d’unes exhortacions concretes, va reblar el clau en acabar: “A Lourdes, no cal oblidar-ho, els últims són els primers.”