Jesús aprofundeix la revelació de Déu en el Sinaí. D’una banda, interpreta com s’ha de viure allò que Déu Pare manifesta al poble d’Israel. De l’altra, supera les lectures superficials per tal de viure des de l’Esperit Sant. L’ètica cristiana va molt més enllà que un mer acompliment superficial, literal o minimalista dels manaments que Déu adreça a la nostra consciència. De fet, la vida cristiana és un do de l’Esperit Sant, més encara, és conseqüència de rebre l’acció vivificant de l’Esperit Sant en la nostra existència.

És important el fet de “no matar”, “no cometre adulteri”, “no prendre en va el nom diví”, però no basta perquè puguem ser feliços. Cal rebre la força que ens motivi i ens elevi per poder viure d’aquesta manera. De fet, ja ens ho deia Jesús la setmana passada: el nostre capteniment ha de sorgir del nostre ser llum del món i sal de la terra, testimonis de la gràcia de Crist en nosaltres.

De fet, és curiosa una feliç coincidència entre dos dels sants apòstols que més han marcat el solc del cristianisme, em refereixo a Pau i Joan. Tots dos insisteixen que Jesucrist és més que un mestre oriental antic que interpreta els preceptes de la Torà; és el revelador de Déu que genera una transformació de la nostra condició humana per obra de l’Esperit Sant. I aquesta transformació radica en l’ànima, dimensió espiritual de la nostra identitat.

De fet, el quart evangelista predicava en el seu pròleg una afirmació rotundament exacta: “La llei fou donada per Moisès, la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist” (Jn 1,17).

A més a més, el mateix Jesucrist ens proposa una dada interessant en el seu mestratge moral: un cop encetem el camí de vida nou, sota l’impuls de l’Esperit Sant, ja no hi ha espai per tornar enrere. En una societat com la nostra, on la fluïdesa i la liquiditat de les nostres opcions és una nota imperant, cal recordar també que els nostres actes tenen una vessant definitiva. De fet, com vivim ens defineix i per això Jesucrist insisteix que vetllem pel nostre estil de viure; perquè no només som testimonis o signes evocadors d’una presència amorosa del Pare enmig del món, també som criatures que ens devem al nostre Creador, al nostre Redemptor, al nostre Santificador.