La resposta més breu i directa a aquesta pregunta seria que Maria és Mare de Déu perquè el seu fill Jesús és Déu. O dit en forma de sil·logisme, si Maria és mare de Jesús i Jesús és Déu, llavors Maria és Mare de Déu.

La maternitat divina de Maria, doncs, es fonamenta bíblicament en tots els textos en què es reconeix Jesús com a Fill de Déu. Ens podem fixar, per exemple, en els passatges del Baptisme de Jesús o de la Transfoguració al Mont Tabor. En tots dos passatges la veu de Déu confirma que Jesús és el seu Fill estimat.

Els evangelis ens narren com Maria és la mare de Jesús, i sant Pau en la seva Carta als Gàlates ens diu: “Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona” (4,4). La natura humana de Jesús no es de “cartró-pedra”, sinó que des del primer moment, des de la seva encarnació, la seva humanitat està profundament i estretament vinculada a la seva Mare Maria.

Però sí que és important no caure en una confusió de plans: la maternitat divina de Maria ho és pel que fa a la segona persona de la Trinitat, Jesús, el Fill. Ni de l’Escriptura, ni de la Tradició, ni del Magisteri no es desprèn en cap cas que la maternitat divina de Maria ho sigui respecte tota la Santísima Trinitat.

La maternitat divina de Maria, a més, dona sentit als altres dogmes marians. La Immaculada Concepció i la Virginitat de Maria només tenen sentit al servei de la maternitat divina. Podem, per tant, parlar d’un cert rang entre els dogmes marians. És per això que la solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, que celebrem l’1 de gener, ha de ser viscuda com la més gran de les festes marianes.