En l’antiguitat, quan es relatava la vida d’un personatge, la infància no tenia la importància que li donem ara. Sí era important constatar l’origen i el llinatge, però el més rellevant eren els fets de la persona adulta. A més, quan els evangelis van ser escrits encara vivien molts contemporanis i parents de Jesús: els detalls sobre la seva infantesa i família eren prou coneguts i no calia consignar-los. També cal mirar quina mena d’escrit són els evangelis per comprendre aquestes omissions.

Marc, com diu en el primer verset, és un anunci de Jesús i el seu missatge. Es centra en la seva missió, mort i resurrecció.

Joan és diferent: vol demostrar, amb relats i discursos, qui és Jesús, veritable home i Déu, i el sentit de la seva vida. Es centra en la dimensió teològica i en l’origen diví de Jesús: el pròleg ho resumeix tot.

Mateu, molt breument, esmenta el naixement de Jesús, subratllant que és concebut per obra de l’Esperit Sant i recalcant la seva reialesa amb l’episodi d’Herodes i els mags. Mateu explica l’origen humà de Jesús (la genealogia) i la paternitat de Josep per demostrar que Jesús entronca amb la casa de David i els patriarques d’Israel, complint així les profecies sobre el Messies que esperava el poble.

Lluc entra en més detalls, amb un relat ben diferent de Mateu. La protagonista del relat és Maria, amb altres personatges, com Josep, Zacaries, Elisabet i el nadó Joan Baptista, Simeó i Anna. Tots plegats expressen qui és el nen que neix: el Messies, el Salvador que espera el poble per ser alliberat del mal. El naixement i la infància de Jesús són relatats en un gènere literari anomenada midraix, un relat exemplar que interpreta els fets a la llum de la Torà i la voluntat divina. Déu intervé en la història per redimir la humanitat. Per això els evangelis de la infància guarden paral·lels amb les històries d’altres personatges bíblics, com Moisès, Samuel, Samsó i llurs mares.