Cada cert temps el govern de torn ens dispensa una nova reforma educativa. Canvien maneres d’ensenyar i d’avaluar, s’assagen diferents formes d’aprenentatge, es dissenyen altres tipus d’activitats i d’organització escolar, s’encunyen conceptes nous i un vocabulari nou; el que abans era vàlid ara ja no ho és, el que abans estava bé ara està malament, la virtut d’abans és una mala praxi avui. Però hi ha una cosa de la qual no poden prescindir totes les reformes educatives per molt radicals que siguin. I no ho poden fer perquè la necessiten, perquè ella és l’essència de l’aprenentatge. Ens referim a la studiositas, a la virtut de l’estudi.
Ningú no aprèn si no estudia; ningú no soluciona un problema si prèviament no hi ha “aplicat intensament la ment” (així defineix la studiositas Tomàs d’Aquino); ningú no porta una vida plena si, com deia Sòcrates, no l’ha sotmesa a un examen continu; ningú no descobreix el tresor de la saviesa si no estudia amb perseverança. Ja se sap que per preparar un examen cal estudiar i, per molt que eliminem els exàmens de la pràctica docent, mai no podrem prescindir de l’estudi com a mitjà d’aprenentatge i com a aliment i salut de l’ànima, per fer servir l’expressió de Sèneca.
Els nostres fills estudiants han d’estudiar i contemplar l’estudi com una virtut, potser petita, però important. Es conserva una carta de Tomàs d’Aquino a un frare anomenat Joan, el qual li demana consell per trobar el tresor de la saviesa. El mestre resumeix la virtut de l’estudi en aquestes deu recomanacions:
- Comença per les coses senzilles, per anar avançant cap a les complicades. No et llencis directament al mar; arriba-hi a través dels rius.
- Procura pensar el que dius i evita les tertúlies en les quals es parla massa. Necessites el silenci.
- Que a la teva consciència no hi hagi duplicitats. Enamora’t del recolliment, perquè hi trobaràs llum per entendre.
- Deixa de banda les xafarderies, que només produeixen menyspreu i distracció. Informa’t del que passa al món.
- Estableix objectius clars, evitant tota dispersió. Segueix les petjades que han deixat marcades els millors.
- Arxiva a la memòria tot allò bo que sentis i vegis, vingui d’on vingui.
- Esforça’t per comprendre el que llegeixes.
- Dissipa els dubtes que et sorgeixin.
- Omple la ment de coses com qui omple un got: a poc a poc.
- Calibra les forces i no pretenguis assolir el que supera les teves possibilitats.
“Si fas això —conclou el sant d’Aquino, com si fos un coach del nostre temps— aconseguiràs el que et proposis.” Ho podem dir també als nostres fills.
