El Covid-19 posa en relleu la nostra finitud personal itambé els límits dels models econòmics que fan fallida. Ja no és solament unaemergència sanitària: es tracta d’una emergència social.
Davant la pandèmia, però, cal evitar dues temptacions:l’histerisme i el relaxament i cal fer una opció per un realisme serè. Enaquest sentit, la Pontifícia Acadèmia per a la Vida assenyala que «aprendre lafinitud i acceptar els límits de la nostra llibertat és més que un exercicisobri de realisme filosòfic, implica obrir els ulls a la realitat dels éssershumans que experimenten aquests límits en la pròpia carn».
Pensem en els col·lectius més vulnerables, per exemple elsancians que estan confinats en residències o en les persones amb trastornmental o en aquells que, ja en circumstàncies habituals, patien maltractamentsde tota mena. Per a molts avui és un repte sobreviure, assegurar-se lescondicions mínimes de subsistència, alimentar els infants i d’altres membres dela família o superar l’amenaça de malalties.
Una de les dades que s’assenyalen al Primer Pla d’aquestnúmero és que a Catalunya ja hi havia, abans de l’inici de la pandèmia, un 30%de pobresa infantil i els estudis ens diuen que ara ha pujat al 34%. En aquestsentit, els nens tornen a ser «la crisi de la crisi» perquè el teixit socialsempre es comença a esquinçar per la part més dèbil. Hom parla d’una «ètica delrisc» basada en un concepte més ampli de solidaritat.
Cal superar la falsa distinció entre els que estan dins, ésa dir, els que poden exhibir la pretensió de pertànyer plenament a lacomunitat, i els que estan fora, esperant una suposada participació en ella.L’accés a una atenció de salut de qualitat i als medicaments essencials s’ha dereconèixer com un dret humà universal (cfr. Declaració Universal sobre Bioèticai Drets Humans, art. 14).
Deia Núria Gispert, recentment desapareguda i que feu de laseva vida una ofrena als més pobres: «La justícia és imperfecta i ha de sercompensada amb sentiments d’ajuda, d’amistat, de col·laboració.»
Joan Carrera i Carrera, jesuïta, professor de moralfonamental, sosté que «ha arribat l’hora de replantejar-nos el model productiucom un avenç, un graó més de consciència que assoleix la humanitat. Un canviper sobreviure, per tal que hi hagi futur per a les properes generacions. Uncanvi que ha de passar per un període d’incerteses, per un període de patiment,d’anades i vingudes fruit de les pors, de la resistència al canvi dels que ostentenel poder econòmic i polític».
Seran aquells dolors de part de què parla sant Pau (Rm8, 22), que anuncien el naixement d’un cel nou i una terra nova?
