L’evangeli és ple de referències al perdó. Jesús ens diu que hem de perdonar setanta vegades set. Llegim a Mt 5,23-24: “Si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà.” I en l’oració del Parenostre demanem el perdó de les nostres culpes, “així com nosaltres perdonem els nostres deutors”.
L’Església, una institució amb més de dos mil anys de tradició, experimenta la necessitat de demanar perdó per les seves faltes i pecats. Sense anar gaire lluny, ho va fer el juliol passat el papa Francesc en el seu viatge al Canadà, on es va trobar amb les poblacions originàries per expressar-los la seva proximitat i el seu dolor i “demanar-los perdó pel mal que els van fer aquells cristians, entre ells molts catòlics, que en el passat van col·laborar amb les polítiques d’assimilació forçada i d’alliberament dels governs de l’època”.
El Pontífex s’estava referint als internats gestionats per delegació del Govern en les Esglésies i que van convertir-se en eines destructives de la cultura de les poblacions originàries, en separar els fills dels progenitors per assimilar-los forçosament a la cultura oficial i descuidar-los.
En el primer pla d’aquesta setmana, abordem aquesta demanda de perdó del Papa. Segons Diego Sola, historiador i autor d’Història dels papes (Fragmenta Editorial), “l’Església, com que es fonamenta en la tradició, té una responsabilitat política de reparació i memòria. La reparació és de la comunitat. Només ho pot fer el Papa, perquè és l’únic que encarna i recull tota la tradició”. “Reparació —afegeix Sola— que ha d’arribar a molts altres nivells de l’Església.”
Demanar perdó i perdonar és necessari per a l’alliberament de la persona, o en aquest cas de la institució, tant de la que ha ferit com de la que s’ha sentit ferida. De fet, quan perdonem experimentem que ja no estem lligats a aquella persona o situació que ens fa mal, sentim un alliberament. És, per tant, un perdó guaridor.
En aquest sentit, una ferida encara oberta és la dels abusos sexuals i de poder. Com diu David Abadías, historiador i degà en funcions de la Facultat Antoni Gaudí, “cal contundència a l’hora de combatre, denunciar i mirar d’erradicar els abusos tant com es pugui”. Ens ho deixa ben clar el papa Francesc a la seva carta apostòlica Vos Estis Lux Mundi: “Tot i que ja se n’ha fet molt, cal seguir aprenent de les amargues lliçons del passat, per mirar cap al futur amb esperança.”
