El 5 de gener del 1794 a Lió (França), en elcontext de la Revolució Francesa, la jove de dinou anys Claudina Thévenet—coneguda familiarment com Glady— reconegué dos dels seus germans, Lluís iFrancesc, en el seguici de condemnats a mort i en recollí amb emoció una cartade comiat: «Ànim, Glady, perdona com nosaltres perdonem.» Claudina els seguí,presencià el seu afusellament i fou testimoni de com els soldats els remataren.A la noia li va quedar tota la vida una tremolor al cap, però va seguir amb fermesael testament espiritual dels seus germans: va perdonar i es va donar.
Una tarda d’hivern trucà a la porta deClaudina el P. André Coindre, un sant sacerdot que venia amb dues nenes de tresi quatre anys que havia trobat abandonades i gelades de fred al pòrtic del’església de Saint Nezier. Sabia que Claudina les acolliria i així fou: se lesva quedar a casa seva. Aquell moment va marcar el canvi de rumb definitiu de laseva vida. Lliurada a l’acció de l’Esperit i commoguda per les misèries del seutemps, Claudina va fundar una congregació dedicada a l’educació cristiana denens i joves de tots els ambients socials amb preferència pels més pobres, elsmés abandonats i ignorants. Ja abans d’acabar la guerra havia iniciatclandestinament aquest apostolat defensant juntament amb d’altres joves la fede Crist i el seu missatge evangèlic. La compassió i l’estima envers les nenesabandonades havien estat l’origen de la Providència del Sagrat Cor que vacomençar a funcionar independentment el 1817; la senyoreta Thévenet en fou laseva superiora i directora. La fundació quallaria l’any següent. La sevapedagogia es basava en l’amor, la bondat, l’atenció a cada persona i l’esperitde família. Jesús i Maria serien els seus grans referents. En un any jacomptava amb tres germanes i trenta alumnes.
El 3 de febrer del 1837, divendres, a les tresde la tarda, Claudina morí a la casa de Fourvière. Les seves darreres paraulesforen: «Que n’és de bo, Déu!» Havia nascut un Dijous Sant i morí associada a laPassió de Crist.
Allò que es va iniciar «des de la pobresa i elno-res», avui ha quallat en 28 països d’Àsia, Europa, Amèrica i Àfrica. Són1.187 religioses, amb una associació seglar «Familia Jesús-María». Hi ha tambémolts laics que en diferents plataformes apostòliques comparteixen la missió iel carisma.
Els actes del bicentenari de la Congregació deJesús-Maria, tan present a Catalunya on ha deixat empremta a moltes llarsgràcies a la formació a la dona, es van cloure el 7 d’octubre passat amb unaeucaristia al temple de la Sagrada Família, molt ben preparada i participada,que fou presidida pel bisbe Sergi Gordo i retransmesa per Ràdio Estel. Enaquest número de Catalunya Cristiana dediquem a Jesús-Maria un suplementespecial.
