«Si en el moment de presentar la teva ofrena al’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allímateix, davant l’altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teugermà» (Mt 5,23-24). El Dr. Isidre Gomà, insigne biblista, comentava amb certhumor, a classe a la Facultat de Teologia de Catalunya, que si els fidels esprenguessin al peu de la lletra aquest fragment de l’Evangeli, segurament lesesglésies quedarien buides en el moment de l’ofertori, perquè gairebé tothom téalgú a qui perdonar o demanar perdó. Però fou precisament aquest passatge desant Mateu que va ocasionar una commoció a Shane O’Doherty, el primerterrorista penedit de l’IRA, el testimoni del qual recollim en el Primer Plad’aquest número.
Ja a Catalunya Cristiana (17/07/16) aportàvemun altre testimoniatge, el del sacerdot anglicà Michael Lapsley, fundador idirector de l’Institut per a la Cura dels Records. El P. Lapsley va perdre unull i les dues mans quan li va esclatar una carta-bomba que li enviaren els quiel perseguien pel seu compromís en contra de l’apartheid. Avui està convençutde l’enorme poder guaridor que té explicar la pròpia història: «Tots els éssershumans portem el llast d’algun trauma pel que ens han fet i pel que hem omès.»Explicar és un pas per assumir. Ara, perdonar i acceptar el perdó és fruit dela llibertat. A més, el perdó per ser complet, demana reparació.
És molt enriquidor que, cada vegada més, lateologia i la psicologia en diàleg interdisciplinari aprofundeixin en el perdó.Paul Ricoeur, doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull, afirmava queel perdó és difícil, perquè és el resultat de l’equació entre la profunditat dela falta i l’altura del perdó. Per a l’eximi filòsof i antropòleg francès, elperdó exigeix la memòria i s’oposa a l’oblit. És ben cert que hom no potoblidar un dany greu sofert per ell mateix o per una persona estimada, peròoblidar no significa no tenir memòria, sinó no guardar rancúnia.
El P. Ramon Olomí, claretià i missioner de la Misericòrdia,afirma que «si els que han d’exercir el servei de reconciliació estiguessin alsnivells de coneixement psicològic, teològic i d’actitud d’acceptar el Déu de lamisericòrdia, potser la gent hauria valorat d’una altra manera el sagrament dela confessió». Una afirmació digna de ser aprofundida i aplicada.
