Quan tinc temps em plau molt veure la sèrie de televisió Mentes criminales, perquè m’agrada com fan “perfils” fins i tot de les persones més trencades de la nostra humanitat, els assassins. Per a nosaltres, els psicòlegs, és imprescindible obtenir un perfil el més aproximat possible d’una persona per conèixer-la i ajudar-la millor. No puc evitar la temptació de ser una mica agosarada en aquest article i per això em llanço, amb el vostre permís, a traçar un breu perfil psicològic de Maria com a Dona humil…, què us sembla?

• Autoestima: com és l’autoestima d’una persona humil? Potser us vindran a la memòria les imatges de persones apocades, insegures, que tenen una autoestima molt baixa i que per això les heu titllat d’humils; o potser penseu en les persones que es mostren grans, perfectes, molt segures i vosaltres dieu: aquesta persona té una molt bona autoestima! Us asseguro que en cap d’aquests dos casos les persones no tenien una autoestima sana. I qui no té una autoestima sana, no pot ser humil. Maria ens ofereix una pista a Lluc 1,48, d’on brolla la seva autoestima sana, d’on es nodreix la seva autoestima humil. Ella proclama: “Déu ha mirat la petitesa de la seva serventa!” Ella se sent mirada, constant i amorosament mirada per Déu. És l’experiència de sentir-se mirat per Déu, amorosament mirat per Ell, la que et donarà l’autoestima sana i, per això, humil. Per més que llegiu aquests llibres d’autoajuda i feu exercicis d’autoestima, us asseguro que si mireu com Déu us mira, amb quin amor Ell us mira!, la vostra autoestima canviarà al 100 x 100. Us atreviu a fer aquesta experiència?

• Percepció d’un mateix: a vegades ens sentim capaços de menjar-nos el món i d’altres ens sentim com una formigueta insignificant a la qual tothom trepitja o pot trepitjar; hi ha dies en què ens sentim atractius, i d’altres sense res per oferir a ningú. La percepció d’un mateix oscil·la, canvia, s’altera, entra en crisi! La percepció de l’humil, la percepció de Maria, no canvia, no s’altera; després de sentir-se mirada per Déu, pot mirar-se sense por, sense censures i en veritat a ella mateixa: Déu ha mirat la petitesa de la seva serventa! Sí, sóc petit, sóc criatura, sóc vulnerable, sóc fràgil, i què?, no passa res! I em sento genial amb mi mateixa; Déu m’ha mirat i per això em percebo feliç i satisfeta amb el que sóc, amb el que sóc en la meva petitesa. Què en penseu?, us agradaria tenir aquesta nova percepció de vosaltres mateixos?

“Maria ens donarà pistes de l’estil d’afrontament i del modus operandi dels humils”

• Modus operandi i estil d’afrontament: conèixer una persona és conèixer també el seu estil d’afrontar les situacions normals i les estressants, l’amor, la mort, els problemes, el quotidià; és conèixer què la mou per dins de manera que poguéssim pronosticar, amb una gran probabilitat d’encert, com es comportarà davant de les situacions. Maria ens donarà pistes de l’estil d’afrontament i del modus operandi dels humils. Observem-la en acció:

Davant d’una presa de decisions: pregunta a Déu, interroga a Déu mateix, no diu un sí ràpid i sense pensar. L’humil no té por de fer-se les preguntes o fer les preguntes necessàries abans de decidir alguna cosa, ni tan sols té por de preguntar-les a Déu. D’altra banda, Maria exposa l’inconvenient real que ella té, sense embuts: “Com podrà ser això, si jo sóc verge?” L’humil no té problemes per comunicar la seva dificultat, no l’amaga.

Davant de la maternitat: no és controladora, ni delicada: en el viatge de tornada des de Jerusalem Maria pensava que Jesús era a la caravana, per la qual cosa podem deduir que no portava Jesús agafat de la mà tota l’estona durant el viatge, sinó que el deixava córrer i jugar, tot i que el trajecte del viatge era perillós. L’humil sempre deixa espai a la llibertat de l’altre i hi confia, fins i tot si és un infant.

En l’estrès: després d’un dia de viatge quan no troba el seu fill entre els que anaven a la caravana, no es deixa paralitzar per l’angoixa, no perd el control, cerca solucions i se’n torna cap a Jerusalem.

Afrontant la mort: dreta i al costat del seu fill. L’humil no fuig de la mort, no té por, està dreta i al costat de l’ésser estimat que viu la seva pasqua.

“Maria s’ubica, no pren el protagonisme a Jesús”

Davant de les necessitats dels altres: Maria s’ubica, no pren el protagonisme a Jesús: “Feu el que Ell us digui!”, però intervé, no es queda mirant. Tanmateix, en altres moments passa directament a l’acció i anirà a servir la seva cosina Isabel ella mateixa. L’humil sap quan posar-se en primer pla o en segon, sap exactament on situar-se.

En grup: amb els deixebles al Cenacle es va posar en darrer terme, així ens ho explica l’evangelista Lluc quan escriu: “Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell.” (Ft 1,14). No és que Lluc desconegués els mèrits de Maria segons els quals l’hauria d’haver anomenat en primer lloc, sinó que ens ho relata així, perquè al Cenacle ella s’havia situat després dels apòstols i després de les altres dones seguidores del Senyor. L’humil és tan lliure i segur d’ell mateix, que sempre aconsegueix fer sentir als altres que són valuosos i importants, i ell es queda en darrer terme sense que ningú se n’adoni!

Quins són els sentiments predominants d’una persona humil?, quin és el seu estil cognitiu, autoconcepte, estil relacional, afectivitat, motivació, etc.?

Com veieu, hi hauria material de sobres per a un estudi seriós i minuciós. Però recordeu, igual que a Mentes criminales, el que és important no és aconseguir un bon perfil, sinó trobar aquesta persona; i en el nostre cas, el que és important és trobar l’humil, trobar Maria, de manera que al seu costat la humilitat sigui avui la base principal de la nostra vida, ja que sense ella no aconseguim res.