Aquests són els termes amb els quals el papa Francesc s’ha dirigit als participants de la Conferència «Repensant Europa», en un moment on la contribució cristiana té un paper important per al futur d’aquest continent d’arrels cristianes. Francesc es demana quina és la nostra responsabilitat en un temps en el qual el rostre d’Europa està cada vegada més marcat per una pluralitat de cultures i religions, mentre que per a molts el cristianisme és vist com un element del passat, llunyà i aliè.

«Francesc es demana quina és la nostra responsabilitat en un temps en el qual el rostre d’Europa està cada vegada més marcat per una pluralitat de cultures i religions»

La referència a sant Benet ens introdueix en un nou concepte de «persona» creada a imatge de Déu. Per això, la millor contribució que els cristians podem fer a l’Europa d’avui és recordar que no es tracta de números i institucions, sinó de persones. Sovint qualsevol debat es redueix a parlar de xifres; no hi ha ciutadans, sinó vots; no hi ha immigrants, sinó quotes; no hi ha treballadors, sinó indicadors econòmics. Cal avançar en el reconeixement de l’altre com a persona i valorar allò que m’uneix a ell i ens fa ser «comunitat». És en les relacions interpersonals on cadascú descobreix el propi rostre, la nostra identitat.

Ara bé, la relació entre persones queda dignificada de forma especial per l’exercici del «diàleg» familiar, religiós, cultural i polític. Tanmateix, els crits de les reivindicacions substitueixen sovint la veu del diàleg, no es busca el bé comú, es posa en perill la convivència i es dona via lliure a l’hegemonia del poder que impedeix una veritable vida democràtica. Per això, els cristians estem cridats a donar una nova dignitat a la política, entesa com a màxim servei al bé comú i no com una ocupació del poder.

El pas que segueix és treballar per una comunitat inclusiva capaç d’edificar un espai de «solidaritat», basant-nos sempre en el manament de l’amor (cf. Mt 22,37-40). Això significa tenir cura dels més febles de la societat. Aleshores, la «pau», sempre creativa, serà el resultat i, alhora, el camí, fins a fer-nos promotors d’una cultura de la pau.

Sebastià Taltavull
Bisbe auxiliar de Barcelona,
administrador apostòlic de Mallorca i
bisbe electe de Mallorca