En l’acte inaugural del curs de la UniversitatRamon Llull, el cardenal Joan Josep Omella va recomanar vivament una biografiarecent de santa Josefina Bakhita (Darfur, el Sudan, 1869 – Schio, Itàlia,1947), la noia africana que en el decurs de la seva vida va ser quatre vegadesvenuda com a esclava, va patir moltes penalitats, fins que no va ser finalmentalliberada, va demanar el baptisme, va ingressar a la congregació de les Fillesde la Caritat de santa Magdalena de Canossa i es va lliurar al servei dels méspobres. Josefina fou canonitzada el 2001 per Joan Pau II. L’autora del llibreés la dramaturga i novel·lista francesa Véronique Olmi que —més enllà del seuagnosticisme— va quedar pregonament impressionada per la força interiord’aquesta heroïna contemporània.
Podria semblar que en una societat com lanostra, l’esclavatge està definitivament erradicat, però hi ha dades que hocontradiuen o, si més no, que ho matisen. Dediquem el Primer Pla d’aquestnúmero a les treballadores domèstiques que, massa sovint, i tal com assegural’OIT (Organització Internacional del Treball) «experimenten algunes de lespitjors condicions de feina (…) i són particularment vulnerables al’explotació». L’OIT constata que «els treballs en aquest sector sónconsiderablement impredictibles i ocasionals i es veuen afectats per una baixacobertura de protecció social i laboral».
A Espanya el 82% de les persones que tenencura de persones dependents són dones. A més, les dones encara avui dediquen eldoble de temps que els homes a tasques domèstiques (26,5 hores més a lasetmana) tinguin fills o no i tant si treballen a casa com fora. Congregacionsreligioses que atenen noies emigrants que s’han de dedicar al servei domèsticdenuncien que són tractades com a mà d’obra barata, precària de vegades, quetreballen en condicions gairebé d’esclavitud. Dones que, com denuncia CarmenJuares al Primer Pla, sovint reben violència verbal, agressions físiques oassetjament sexual. Tot això ens porta a coincidir amb la religiosa i teòlogaPepa Torres que «les cultures i societats occidentals presenten un dèficitd’atencions (…) Cuidar ens situa a les persones cara a cara amb la nostrapròpia fragilitat i ens fa sortir de la fantasia capitalista de la suficiència(…) Mentre les atencions es facin en el terreny del privat estaraninstal·lades en el gènere i en la classe. Per tant, és fonamental portar leslluites de les atencions fora de la cuina i del dormitori i traslladar-les alcarrer» (La revolució de les cures, Papers de CiJ).
Que santa Josefina Bakhita ens ajudi a prendreconsciència d’unes formes d’esclavatge que tenim més a prop del que pensem i deles quals potser en som involuntàriament còmplices.
