Enguany la família franciscana celebrem el vuitè centenari del Nadal a Greccio, és a dir, la representació del primer pessebre projectat per Francesc d’Assís.
El biògraf del sant, Tomàs de Celano, a la seva Vida primera, relata la primera representació del pessebre de la història, el 24 de desembre del 1223. Transcrivim tot seguit les seves mateixes paraules sobre el que es va esdevenir:
“Digne és de recordar i celebrar amb memòria pietosa el que va fer tres anys abans de morir gloriosament, prop de Greccio, el dia de la nativitat de nostre Senyor Jesucrist. Vivia en aquella comarca un home, de nom Joan, de bona fama i millor tenor de vida, a qui el benaurat Francesc estimava amb amor singular. Uns quinze dies abans del Nadal del Senyor, el benaurat Francesc el va cridar i li va dir: ‘Si vols que celebrem a Greccio aquesta festa del Senyor, afanya’t i ves-hi a preparar promptament el que t’indico. Desitjo celebrar la memòria de l’infant que va néixer a Betlem i vull contemplar, d’alguna manera, amb els meus ulls el seu patiment en la seva invalidesa de nen, com el van reclinar al pessebre i com el van col·locar sobre el fenc entre el bou i la mula’. Havent sentit això, l’home bo i fidel, va adreçar-s’hi prestament i va preparar al lloc assenyalat tot el que el Sant li havia indicat.
Va arribar el dia, dia d’alegria, d’exultació. Havien estat citats germans de molts indrets; homes i dones de la comarca, plens de joia, havien preparat, d’acord amb les possibilitats de cadascú, ciris i teies per il·luminar aquella nit que, amb l’estel centellejant, il·lumina tots els dies i anys. Va arribar, a la fi, el sant de Déu, i, veient que tot estava a punt, ho va contemplar i se’n va alegrar. Es prepara el pessebre, s’hi posa fenc i s’hi col·loquen el bou i la mula. La simplicitat hi rep honor, la pobresa s’hi exalça, se’n valora la humilitat, i Greccio esdevé un nou Betlem. La nit resplendeix com el dia, nit plaent per als homes i per als animals. La gent hi arriba i, davant del nou misteri, assaboreixen nous gojos. Els germans canten les lloances del Senyor i tota la nit transcorre entre cants d’alegria. El sant de Déu resta dret davant del pessebre, desbordant-se en sospirs, traspassat de pietat, fos en goig inefable” (84-86).
Seria desitjable que, com a Greccio, totes les representacions de pessebres servissin per acostar-nos més, els cristians, a la contemplació i celebració del naixement de Jesús entre nosaltres.
