La pietat popular ha conformat al llarg de la història un patrimoni cultural i religiós incomparable. En són bona mostra les esglésies, les ermites i les capelles disseminades de cap a cap de Catalunya. També les festes majors, les romeries, els aplecs i les menges són expressió d’aquesta fe que parteix de la vivència particular i col·lectiva i que pren forma de maneres ben diverses. Ho veiem també en els goigs, en les relíquies, en els cants i danses, en les obres artístiques… Les arrels cristianes de Catalunya, per tant, són en bona part fruit de la pietat popular, que és un camí privilegiat i a l’abast de tothom per a l’encontre amb el Senyor.

El papa Francesc, a l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium, afirma que la pietat popular, “en alguna època mirada amb desconfiança, ha estat objecte de revalorització en les dècades posteriors al Concili”. Certament, podem percebre un renovat interès per part dels fidels de participar en els actes de pietat popular en un nombre gran i creixent. En el número d’aquesta setmana, que coincideix amb la solemnitat de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners i origen de múltiples processons arreu de la geografia costanera, fem un cop d’ull a la pervivència d’aquesta i altres celebracions.

En temps de sequera com el que ens afecta, també hem vist com s’han organitzat rogatives i pregàries per demanar el do de la pluja. No s’ha fet res que no s’hagi fet al llarg dels segles, però en aquesta ocasió ha provocat que algú se’n burlés i que algú altre ho critiqués.

En un article publicat el 21 de maig al nostre setmanari, Joan Torra, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (Ateneu Universitari Sant Pacià), ho rebatia dient que “no són pas pregàries màgiques, ni automàtiques, o que demanin quelcom només per a mi o per a uns quants. Pregar ens fa adonar que tot és do i, per tant, li demanem a Déu que ens concedeixi a tots ‘la pluja que ens convé’”.

Francesc, a l’Evangelii gaudium, posa en relleu la força evangelitzadora de la pietat popular i afirma que “les expressions de la pietat popular tenen molt a ensenyar-nos i, per a qui sap llegir-les, són un indret teològic al qual hem de prestar atenció, particularment a l’hora de pensar la nova evangelització”.