Pilar Rahola ha assegurat aquest dimarts que “hi ha una voluntat d’aniquilar el cristianisme”. Ha estat en una entrevista concedida a Ràdio Estel i al setmanari Catalunya Cristiana en què la periodista ha aprofundit en alguns punts del seu llibre S.O.S. Cristians (Columna, Edicions 62, 2018) i ha comentat breument l’actualitat. Concretament de Carles Puigdemont, ha assegurat que és “un amic, president del país, persona honorable, digna i víctima de la repressió”. Sobre Roger Torrent, ha dit que “és el president del Parlament sobirà on les decisions i la voluntat del país haurien de ser les úniques”. I pel que fa a la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha admès que no troba “cap sinònim al diccionari per descriure-la, i tots són dolents”.
A banda de la situació política, Rahola ha entrat sobretot en el sentit d’aquest treball que ha realitzat, “consultant més de dues fonts, cosa que sempre s’ha de fer quan es treballa amb dades”. Ha subratallat que, quan parlem de persecució de cristians, “allò que deriva de tot sempre té a veure amb l’ètica i els drets humans, en sintonia amb treballs passats en què, per exemple, un dels temes era la preocupació pels drets de la dona a l’Islam”. En aquesta línia, ha afegit que “hi ha un dret de creença que forma part dels drets fonamentals”. I entre les dades que ha comentat sobre els 215 milions de cristians perseguits, Pilar Rahola ha recordat, entre altres exemples que “hi ha a l’Aràbia Saudita un milió de filipins catòlics que no tenen cap dret”.
En un altre moment d’aquesta entrevista, conduïda per Joan Trias, Pilar Rahola ha comentat que “els cristians perseguits ho són per manca de drets, per marginació o directament per amenaça de mort”. I aterrant en una altra realitat, ha destacat que “Corea del Nord és el país que encapçala inequívocament el rànquing de països amb cristians perseguits, cosa que mostra que el dret de creença es vulnera de moltes maneres, no només en països islàmics”. La persecució, segons l’autora del llibre S.O.S. cristians, no és de fet una qüestió religiosa, d’una creença a una altra, sinó de “declarar la guerra al món lliure” i als drets humans. “No tenim un problema de religions, perquè les visions de Déu s’entenen molt bé”, ha conclòs.
Rahola igualment ha tingut temps per expressar algunes sensacions personals. “Encara que estigui allunyada de la fe, he trobat molta llum en tot aquest treball; cada vegada em sento més còmoda amb la lluminositat que la fe aporta a la societat”, ha assegurat. I entre altres reflexions més profundes, ha dit que, “cal acceptar, ara al segle XXI, que la raó no ho explica tot” i que “la fe hi ha d’anar de la mà, perquè no és una bona idea foragitar-la”. Finalment, ha agraït a l’Arquebisbat de Barcelona “la seva col·laboració, amb un punt de confiança que, amb la informació, va facilitar molt les coses”.
Podeu escoltar AQUÍ (a partir del minut 4’15”) tota l’entreviata a Pilar Rahola
