Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l’hora de passar d’aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem.

…Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: -Senyor, tu em vols rentar els peus?

Jesús li respon: -Ara no entens això que faig; ho entendràs després.

Pere li diu: -No em rentaràs els peus mai de la vida!

Jesús li contesta: -Si no et rento, no tindràs part amb mi.

 Li diu Simó Pere: -Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta’m també les mans i el cap.

…Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s’assegué a taula altra vegada. Llavors els digué:

-Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. Si, doncs, jo, que soc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres.

(cf. Joan 13,1-15)

Jesús intueix que arriba el moment decisiu de la seva vida: tornar al Pare, i de la missió que el Pare li ha encomanat: estimar als seus fins a l’extrem… Jesús s’aixeca de taula per rentar els peus als deixebles, com a signe del seu servei amorós. Per això es treu allò que li fa nosa per a aquest servei i pren tot el que li cal per fer-ho. En Pere podem veure l’actitud orgullosa de l’autosuficient, que li costa acceptar la necessitat de ser servit. Però també la del que està convençut que als “mestres i senyors” se’ls ha de servir, tal com ho aprenem del món. Jesús subverteix aquesta mentalitat i pràctica… Per tenir part en Jesús, en la seva vida, cal en primer lloc deixar-se rentar els peus per Ell, cal deixar-se estimar per Ell. Només qui fa aquesta experiència podrà servir com Ell, podrà estimar com Ell. Perquè això sigui possible, ens caldrà deixar i alliberar-nos de tot el que ens pugui fer nosa per servir i prendre el que calgui per fer-ho (cf. Rm 13,14; Ef 6,11-17)). Aixequem-nos, doncs, com Ell, per abaixar-nos a servir!

  • *Mirant Jesús, què em diu el seu gest d’aixecar-se per servir? On descobreixo que em renta els peus i m’estima? Quines resistències trobo en mi?
  • *Mirant les persones que m’envolten i el nostre món, quins gestos de servei amorós descobreixo? Què s’hi oposa o posa resistència a aquesta proposta de vida de Jesús? Per què?
  • *Dialoga confiadament amb Jesús, agraint el que has descobert, expressant el que desitges i demanant-li ajut per seguir el seu camí…
L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!