Un cop Jesús hagué dit tot això, continuà fent camí davant d’ells pujant cap a Jerusalem. Quan es va acostar a Betfagé i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels deixebles amb aquest encàrrec:

-Aneu al poble d’aquí al davant. Quan hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava per què el deslligueu, responeu: “El Senyor l’ha de menester.”

…Llavors portaren el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells i van fer-hi pujar Jesús. Mentre ell avançava, molts estenien els seus mantells pel camí. Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d’alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, i deien:

– Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!

Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren:

-Mestre, renya els teus deixebles.

Ell respongué:

-Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.

 (cf. Lc 19,28-40)

Jesús s’acosta a la fita que el Pare li suggeria: Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem (Lc 9,51), acompanyat pels deixebles. Decideix fer el darrer tram de manera significativa: muntat sobre un pollí, un humil animal present en la vida del poble senzill i treballador. Recorda l’entrada dels reis victoriosos a la ciutat, però en fer-ho sobre un pollí, en modifica radicalment el sentit. El gest i l’aclamació del poble, que el rep com a rei de pau en nom del Senyor i no com a home poderós segons el món, és tota una declaració d’intencions i de sentit del que vindrà. A alguns els sembla inacceptable, però a la multitud dels deixebles els suscita joia i expectatives noves, i per això no poden deixar de cridar.

En el context bèl·lic i bel·licista en què ens trobem, on “els reis i poderosos del món” actuen per la força, i altres apunten a la necessitat d’augmentar la capacitat militar com a via per buscar la pau i la solució de conflictes, Jesús ens convida a acceptar el seu camí de no-violència per cercar la pau desitjada per Déu i pels homes i dones de bona voluntat. A aixecar-nos i posar-nos en camí seguint els seus passos, acceptant la incomprensió, la burla i el menyspreu dels poderosos.

• *Mirant Jesús, com m’interpel·la en les meves actituds prepotents i de força sobre els altres? Com em crida a aixecar-me i buscar, interiorment i en el meu ambient, actituds i camins de pau?
• *Mirant les persones i organitzacions que ens envolten, quines són testimoni de pau en els conflictes? Què ens paralitza i ens impedeix aixecar-nos per clamar i construir la pau?
• *Dialoga confiadament amb Jesús, agraint el que has descobert, expressant el que desitges i esperes i demanant-li ajut per seguir el seu camí…