Ho vaig sentir en referència al filòsof marxista i ateu, amic de Moltmann, a Tübingen, interessat per la religió. Era jueu: Ernst Bloch (1885-1977). Havia fugit de l’Alemanya, democràtica? Va escriure una imprescindible enciclopèdia sobre les esperances al llarg de la història, sobre l’ateisme en el cristianisme, sobre la teologia de la revolució i molts temes més. D’ell és la seva descripció dels quatre carismes per a un poble en marxa. Diu una cosa semblant a sant Pau en el capítol 12 de la primera als de Corint.
Per a un poble en marxa, una Església, una escola, un cos polític, calen carismes diferenciats. En l’essencial són quatre: el profètic, el cantor, el mèdic i el regi. Anem per parts.
“Si falta aquest carisma, el poble es pot corrompre”
JOSEP M. MARGENAT, S.I. (Centre d’espiritualitat ignasiana de Manresa)
Tot poble en marxa requereix que algú —persona, col·lectiu, potser una organització— tingui una visió i sàpiga acanalar l’esdevenidor d’aquest poble cap a aquesta visió. Si falta aquest carisma, el poble es pot corrompre, estancar i sentir-se perdut, bloquejat o desbordat. En el bloqueig es corrompen les millors energies. El carisma pot ser tranquil o salvatge (equivalent a rústic, silvestre, sense judici pejoratiu), de ciutat o de camp. El carisma és necessari. Algú n’ha d’indicar el camí.
En la societat moderna se’n diu de vegades lideratge. Hi ha lideratges educatius i eclesials. De vegades es troben a faltar. La profecia de Moisès n’és el prototip. Potser no era ni jueu, sinó un egipci vingut a menys, com pensa Sigmund Freud. D’altres pensen que era un privilegiat d’origen esclau, encara que desclassat en amunt, que havia optat pels oprimits, els hebreus, i s’havia fet com ells.
Moisès, en tot cas, és capaç de veure que el poble ha de sortir de l’esclavitud. Se li diu èxode. Hi ha un petit problema. Moisès és tartamut i no en sap o no pot parlar. Moisès ho diu des del primer moment. Però vet aquí Aron i Maria, els seus germans, que en seran veu, cadascun amb un accent, més femení en el cas de Maria, per comunicar al poble allò que ha vist el profeta. El profeta pot ser tartamut, incomprensible. El seu anunci del que vindrà pot no ser comprès a la primera, per tothom.
