Henri Bergson, filòsof i escriptor francès, a cavall del segle XIX i el segle XX, Premi Nobel de Literatura el 1927, va dir: «Un atzar massa constant és justament el contrari del mateix atzar.» Amb aquesta primera idea pretenc dir que són tantes les «coincidències» entre el que anuncia el profeta Isaïes i el que se’ns narra als Evangelis que resulta just el contrari de la pura coincidència. Vegem alguns dels indicis de relació entre la profecia d’Isaïes i el naixement i vida de Jesús de Natzaret.

—Segurament l’exemple més clar i contundent sigui Isaïes 7,14: «La noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel.» Aquestes paraules les recull Mateu en el seu evangeli.

—Sens dubte el que més similitud té respecte del text escrit és Isaïes 40,3: «Escolteu una veu que crida: “Obriu en el desert un camí al Senyor”» amb Mt 3,3 en què se cita expressament Isaïes i es repeteix aquesta frase amb tan sols un variació en la puntuació: «De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia: “És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.”»

—I més enllà dels evangelis de la infància de l’Evangeli de Mateu, i per tant més enllà dels naixement de Jesús, però lògicament confirmant el que Isaïes i els evangelis diuen de la mateixa persona, trobem els quatre cants del Servent, anunci de la Passió i Redempció del Senyor Jesús. Els passatges són: Is 42,1-9; 49,1-6; ​50,4-11 y 52,13-53,12.

Especialment aquest darrer, el capítol 53, ens anuncia la Passió del Senyor amb una «coincidència» tan detallada que ens convida a creure que rere els escrits del profeta Isaïes només hi pot haver la inspiració divina que ens anuncia el seu pla de salvació i felicitat.