Després de repassar breument el que sabem (epígraf a) ara afrontem també el que deduïm i el que imaginem.

b) El que deduïm

Precisament els dos últims passatges de la infància narrada per Lluc ens permet deduir que la Sagrada Família era fidel a la pràctica religiosa del judaisme. El Temple és l’escenari de la Presentació i també del diàleg de Jesús amb els Mestres de la Llei. Això darrer també ens permet deduir que Jesús va estudiar l’Escriptuta, molt possiblement a casa seva de Natzaret, amb els seus pares com a formadors. Tanmateix, no podem assegurar si va anar o no a l’escola rabínica, encara que podem deduir que no pel següent.

Sabem que Jesús sabia llegir (Lc 4,16), escriure (Jn 8,6) o comptar (Mt 25,14-15). Tot això ho devia aprendre dels pares, a casa, ja que la gent sorpresa es demanava: «Com pot saber tant, aquest, si no l’ha instruït ningú?» (Jn 7,15).

D’altra banda, el fet de viure subjecte als pares vol dir que va continuar aprenent d’ells durant l’adolescència i primera joventut, possiblement ajudant Josep i aprenent l’ofici de fuster i artesà.

c) El que imaginem

O més aviat el que uns poden imaginar i uns altres poden no tenir en compte, perquè és completament opinable. Existeixen «dades» aportades pels evangelis apòcrifs i per revelacions privades que ens poden resultar de certa utilitat i d’altres de credibilitat dubtosa.

És per tot això que, per exemple, no podem concretar dades sobre la mort de sant Josep. Però la veritat és que no ens diuen més perquè els evangelistes ens narren el més rellevant i útil per al nostre coneixement i seguiment de Jesús.