La Gna. María Guadalupe Rodrigo és argentina, religiosa del Verb Encarnat, i fa 18 anys que és missionera al Pròxim Orient: Terra Santa, Egipte i, des del gener del 2011, a la ciutat siriana d’Alep. Recentment ha passat per Catalunya per presentar la campanya d’Ajuda a l’Església Necessitada «Una Església de campanya amb els refugiats d’origen» i donar el seu testimoni sobre quina és la realitat dels cristians a Síria.
A l’entrevista que ha concedit a Catalunya Cristiana explica que “d’un dia per l’altre va canviar la bona convivència que hi havia entre cristians i musulmans” i que “tot es perd amb l’arribada de grups fonamentalistes, grups armats que des del començament van practicar no tan sols actes terroristes, sinó persecució oberta als cristians, als infidels com ells els anomenen” cometent “atrocitats de tal magnitud i de tal quantitat que ens fa pensar en un genocidi”.
La germana María Guadalupe destaca que en un context de més de quatre anys de bombardeig permanent “és admirable com els cristians ho viuen: com els nois continuen anant a l’escola, els joves a la universitat… la gent no surt a passejar, però continua amb la seva vida quotidiana”. La raó que addueix: “Suportar una situació així i poder estar bé, tranquil, en calma i fins i tot content… només s’aconsegueix amb la gràcia de Déu. Per la fe s’entén que el mal no té l’última paraula, que la violència, l’odi i la mort no tenen l’última paraula! De fet, amb la mort, tot comença per als cristians. Jesucrist els anima el cor i la seva esperança els manté vius”.
Davant la fe fàcil que vivim a occident, la religiosa del Verb Encarnat, creu que “els cristians perseguits suposen una forta sotragada per al nostre cristianisme occidental, tan adormit i instal·lat amb els criteris del món” i aposta per “aprofitar el testimoni dels cristians perseguits per ajudar-los en el que puguem i perquè ens ajudin a viure una fe més vertadera”.
Finalitza l’entrevista afermant que “som responsables que el cristianisme no desaparegui al Pròxim Orient. Si arriba a desaparèixer serà un greu problema per a Occident. I l’ajuda ha de ser concreta, que ens faci mal, que ens costi, que puguem dir que estem enfortint la presència cristiana en aquests països. Ajudem i donem suport als que hi queden. És la nostra responsabilitat!”.
