El papa Francesc ha inaugurat el Jubileu de l’esperança amb una acció profundament simbòlica: l’obertura de la Porta Santa.

A la Bíblia, la porta és una imatge pasqual. Ex 12,22 es refereix a la Pasqua hebrea, quan l’àngel exterminador va passar per alt les portes de les cases marcades amb la sang de l’anyell sacrificat. La sang a les llindes i muntants de les portes simbolitzava la protecció divina i l’alliberació del judici, ja que Déu manifestava el seu perdó, “saltant-se” les cases marcades per la sang de l’anyell.

Aquest signe de l’Èxode va ser interpretat per la tradició de l’Església com la prefiguració del signe de la creu. Aquest mateix signe, que representa l’obra redemptora de Crist, salva els batejats del pecat.

En la tradició de l’Església, la unció al front del catecumen amb el signe de la creu és com la sang de l’anyell que marcava les portes a l’Èxode: un signe visible amb un efecte invisible. Déu reconeix els marcats i els salva. La sang de Crist vessada per nosaltres és la que ens permet rebre l’Esperit Sant. Esperit i sang estan units en la nostra salvació.

Així com les portes són marcades a l’Èxode per la sang de l’anyell, nosaltres també som marcats pel senyal de la creu, que simbolitza la sang de Crist. L’ésser humà és com una porta: cada vegada que és marcat pel signe de la creu o per la sang de Crist que rep a l’Eucaristia, és salvat del pecat i de la mort.