El cardenal Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem, ha visitat Barcelona amb motiu de la celebració Sent la Creu, a la Sagrada Família, organitzada pel Secretariat diocesà de Pastoral amb Joves en l’inici de la Quaresma.

Durant la seva estada, el cardenal franciscà ha concedit diverses entrevistes als mitjans de comunicació, entre els quals Catalunya Cristiana. De fet, és la segona vegada que atén el nostre setmanari des de l’esclat de violència el 7 d’octubre.

Entre les dues entrevistes han passat quatre mesos i, malgrat això, la situació continua sent igual de dramàtica, especialment per a Gaza i Cisjordània. Per això Pizzaballa no s’està de criticar la passivitat de la comunitat internacional, tan àgil i resolutiva a l’hora d’actuar en altres conflictes.

Hi ha hagut una tònica en totes les intervencions, especialment en l’homilia a la Sagrada Família, i és l’alerta que fa a l’ús del llenguatge com a creador de pensament i d’idees, una construcció mental que fins i tot en temps de pau pot generar conflicte i violència, amplificada a més per les xarxes socials.

Els infants que neixen i els joves que pugen a Israel i Palestina, quin llenguatge aprenen des de petits? A casa, a la comunitat, es parla de l’altre com d’un germà?, o com d’un enemic?, o encara pitjor, com d’algú que no mereix la nostra compassió? D’això també va la guerra: de les paraules i del llenguatge que emprem.

Un dels moments més emotius de la celebració a la Sagrada Família va ser una pregària interreligiosa, una imatge que avui dia es fa difícil de veure a Terra Santa, on les comunitats estan tancades dins del propi dolor. Una noia jueva, la Hannah, un noi àrab, l’Elías, i un periodista catòlic, el Pedro Javier, pregant junts davant la gran creu blanca de Terra Santa amb la paraula pau inscrita en llatí, català, castellà i anglès.

Com que el llenguatge construeix pensament, siguem portaveus de pau; que la paraula pau ens aflori en tot moment als llavis, al pensament, al cor.