Vull entendre que aquest és el desig que ens ve de part de Déu i que, transformant el nostre cor amb la força de l’Esperit de Jesús, ens converteix en veu que, clamorosa o en silenci, arriba a tothom.

Una veu que desitja felicitat, uneix les famílies, consola els malalts, alegra els tristos, acull els forasters, fa companyia als qui estan sols, enforteix els més grans, entusiasma els més joves i il·lusiona els infants.

Una veu profètica que ressona amb força, i diu que ningú no s’entrenarà mai més a fer la guerra i seran respectats els drets humans, una veu dels sense veu, dels qui cerquen un treball decent i un habitatge digne, una comunitat humana acollidora, un poble on viure en pau, veu que prepara els camins el Senyor amb humilitat i gestos d’amor solidari.

Celebrar Nadal i el conjunt de les festes és contemplar amb la sorpresa de la fe com la Paraula es fa home, història nostra, allà on vol arribar i fer-se present a través de la nostra veu. També nosaltres som una veu en el temps i enmig dels nostres deserts i oasis de l‘avui que ens toca viure, perquè la Paraula que existeix des de sempre i és Déu, es faci carn novament en la humanitat a través nostre. Retinguem la Paraula, no la perdem si és Paraula concebuda en el cor. Que la Paraula ressoni en la intimitat del cor i es torni pregària, per tal d’experimentar el goig de trobar-nos amb Jesús.

Viure el Nadal cristià és gaudir d’aquest trobament, perquè la Paraula —que és Crist— arribi viva i eficaç a tot arreu, des del propi cor i el de les famílies fins a les estructures socials, eclesials, polítiques i econòmiques que facin de tota la creació un món habitable, just, ple de vida i en pau.