Cristianisme i Justícia (CiJ) publica la seva declaració de cap d’any on ha volgut resignificar els lemes que ens han acompanyat al llarg dels darrers 10 mesos, marcats per la situació de la pandèmia del Covid-19. Lemes com “Tot anirà bé”, “Joemquedoacasa” o “La nova normalitat” que cal revisar amb serenor i esperit crític per arribar a ser conscients d’allò que realment volem dir.

Sobre la tan esperada però poc concreta nova normalitat, CiJ afirma que “hauria de ser una aposta per un model radicalment sostenible socialment i ecològicament”, perquè no podem aspirar a tornar a la situació anterior a la pandèmia. Si no hi ha un replantejament de fons, diu el text, estem consagrant un cop més una situació insostenible i inhumana. També assenyala que el “Cuidem-nos” que tant ens hem repetit ha de ser “més gran i més inclusiu” i “abraçar especialment les persones que no tenen ningú que les cuidi”.

Per a Cristianisme i Justícia, aquest “Cuidem-nos” ha d’esdevenir un imperatiu polític que ens obliga a qüestionar a què dediquem el temps, quin ús fem dels diners i de la propietat privada i quines opcions polítiques defensem, perquè ha de passar a ser una forma d’entendre la vida.

Al llarg de tota la declaració s’adverteix del risc d’interioritzar o acceptar acríticament un llenguatge que porti a normalitzar una situació de retallada de drets. L’etiqueta #joemquedoacasa ha estat una apel·lació a la responsabilitat individual necessària per contenir la transmissió del virus, però davant la qual cal estar alerta, perquè “l’imperatiu a quedar-se a casa reforça una de les tendències més perilloses per a les nostres societats. (…) Aquest és el somni distòpic de tot sistema autoritari”.

Per això aquesta estratègia de distància social no hauria de ser normalitzada sinó vista com una profunda anomalia. I sobretot, recorda el text, ha de portar a reivindicar els drets de tantes persones que segueixen sense sostre o en habitatges insegurs.

Segons Cristianisme i Justícia és necessari abandonar l’optimisme acrític del “Tot anirà bé” per reconèixer amb humiliat que no tot anirà bé, perquè ens caldrà carregar amb totes les realitats de sofriment que ha generat aquesta pandèmia: les persones que han mort, el drama que s’ha viscut a les residències de gent gran, les persones que s’han vist abocades a la pobresa i l’augment de les desigualtats.

El centre també lamenta el llenguatge i l’imaginari bèl·lic que, en decretar-se la pandèmia, es va apropiar del relat públic, referint-se a la guerra contra el virus i als exèrcits que combatien l’enemic. En la seva reflexió de final d’any, Cristianisme i Justícia recorda que la manera d’afrontar una epidèmia no és amb un llenguatge que convoqui al combat sinó a construir alternatives des de l’atenció, la presència, l’acompanyament, el consol i la resiliència.

El centre presenta també el llibre Diari d’una pandèmia, un recull d’articles publicats al blog del centre per diversos autors per fer una lectura social i teològica dels temps viscuts en confinament.

El llibre és pot comprar a la web de Cristianisme i Justícia.