Contemplant la manera de dir i de fer de Jesús, podem veure quines són les seves preferències. Jesús descriu el seu ministeri messiànic amb les paraules d’Isaïes que reclamen el significat profètic del jubileu: “L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m’ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gracia del Senyor” (Lc 4,18-19; Is 61,1-2).

D’altra part, contemplant el seguiment que els cristians fem de Jesús, podem deduir quines són les nostres preferències i com es manifesta la credibilitat de la nostra presència enmig de la societat. El comportament de cadascú incideix en el col·lectiu on vivim i una actuació individual pot embellir o enfosquir tot el conjunt. No oblidem el valor de la unitat per sobre de tot, i que no hi hagi desacord en el cos, sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres.

Fixem-nos en la riquesa humana i espiritual que hi ha a les comunitats, en el conjunt de l’Església i en la societat. Són molts els qui, de manera totalment gratuïta i per amor, regalen el seu temps, forces i qualitats, i es posen al servei dels altres! Hi ha molts gestos de solidaritat amb els més pobres i necessitats, en el dia a dia i quan es presenten de forma dramàtica situacions a les quals s’han d’atendre amb urgència, com les que recentment hem viscut a València i a altres indrets. Aquesta és la preferència que veiem en Jesús quan fa la proclamació solemne de la seva missió a la sinagoga de Natzaret. L’atenció als més pobres és la primera preferència. Que sigui també la nostra.