Aquestes línies volen ser una llera a les llàgrimes de tants que patim impotents al desenvolupament i l’extensió de la guerra, i una invitació a la pregària.

Augmenta la set de pau, més ara amb el terratrèmol de Síria i Turquia. Quants recursos caldrien a les ciutats sirianes i turques devastades! Quant de suport necessiten urgentment! I, amb tot, aquella guerra s’emporta quantitats incalculables de diners i temps.

Comprenc que els països del “món occidental” tanquin files entorn del president Zelenski amb l’empatia de qui comparteix uns valors i una visió del món —almenys en el terreny de les lleis— (democràtica, llibertària), amenaçat per una visió oposada (autoritària i centralitzadora). Comprenc qui diu que, si Ucraïna perd, tots perdem, i que els països del voltant patiran atacs idèntics.

No hi ha alternatives a la sofisticació progressiva de les armes per defensar un país envaït, però que es cobra milers de morts setmanals? Cada vegada m’és més difícil veure els telenotícies. Quant de patiment a les trinxeres, quant de fred als refugis, quants ancians sols, quants joves immolats sense remei, quantes famílies trencades…

El nostre esforç de cristiana ha d’estar en acompanyar, ser solidaris, concretar maneres de fer arribar ajuda. Però també en una intensa i sincera pregària per la pau. Per a Déu no hi ha res impossible! Que el nostre amor orant no cessi de tocar les portes del Cel. Déu pot arribar als cors més durs. Preguem per la pau amb confiança, amb esperança.