Aquesta és una invitació a la pregària, fet que hem d’intensificar, sobretot quan el moment delicat que vivim ens ho demana amb urgència. L’Església, des de sempre ha previst dins la litúrgia la pregària per la societat civil i pels governants, i ho fa demanant que «amb la prudència dels governants i l’honradesa dels ciutadans es mantengui ferma la concòrdia i la justícia i tinguem un progrés constant en la pau». I a Déu ens hi dirigim així: «Ja que teniu a la vostra mà la voluntat i els drets dels pobles, ajudau als qui ens governen, perquè, arreu del món, sota la vostra protecció, es mantengui sempre la seguretat de la pau, el progrés dels pobles i la llibertat religiosa.» I, en especials moments de reunió, demanem «que els doni l’esperit de saviesa, perquè tot ho ordenin a la pau i al bé comú».

«L’Església, des de sempre ha previst dins la litúrgia la pregària per la societat civil i pels governants».

La comunitat cristiana sempre ha duït a la pregària les diverses necessitats de la societat i amb el compromís no sols de pregar, sinó d’implicar-se en la gestió d’allò que demana. Per això, la pregària, a més d’un acte de confiança en Déu, és sentir-se corresponsable de la gestió pública, exercint el dret a votar i cooperant solidàriament en la marxa del poble. La pregària, quan és sincera i humil, ens condueix a practicar l’Evangeli i portar-lo a la vida de cada dia, tenint els mateixos sentiments de Crist Jesús i fer tot el que ell ens proposa, que és el bé de la persona humana i del conjunt de la societat. Als inicis del cristianisme i en unes circumstàncies ben difícils, els apòstols ja exhortaven a cooperar en tot allò que afecta el poble i pregar pels qui ens governen. No deixem de fer-ho!

En les circumstàncies actuals, som convidats a pregar i actuar en tot allò que està de la nostra mà per fer el bé, per això, em faig ressò de la pregària que fa el papa Francesc quan diu: «Demano a Déu que creixi el nombre de polítics capaços d’entrar en un autèntic diàleg que s’orienti eficaçment a guarir les arrels profundes i no l’aparença dels mals d’aquest món! Prego al Senyor que ens regali més polítics que pateixin de debò per la societat, pel poble, per la vida dels pobres!» Per concloure, es demana: «I, per què no acudir a Déu a fi que inspiri els seus plans?» (EG 205).

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca