Situem-nos, doncs, davant de la pregunta, que també s’adreça a nosaltres. Fem-ho amb actitud de pregària, ja que ens la fa en un context de diàleg: “I vosaltres, qui dieu que soc?” Ara sí que apareix amb claredat la diferència que hi ha entre el que pensa la gent i el que pensen els deixebles. La pregunta vol dur a l’afirmació de la identitat i la missió de Jesús, i, al mateix temps, a la confirmació del seu seguiment per part dels deixebles. D’aquí ve la força de la resposta de Pere en nom de tot el grup: “Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu.” Aquestes paraules, màxima expressió de fe en el Senyor, mostren la nova relació que s’ha establert envers la seva persona i el compromís eclesial que en segueix, representat pel grup de deixebles, primera Església naixent. Posem-hi amor, confiança, fermesa i alegria, quatre qualitats perquè avui l’Església sigui signe de la presència del Crist Ressuscitat.
Qualsevol missió rebuda en l’Església pot ser duta a terme si està fonamentada en la confessió de fe. Per confiar quelcom a algú, Jesús vol l’adhesió plena a la seva persona i al seu missatge, en una gran unitat. Lluny de ser una alternativa de poder, dir: “Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu” significa sobretot el reconeixement de la divinitat de Jesucrist i la universalitat de la seva missió salvadora. És la resposta definitiva a la pregunta sobre qui és Jesús. Aquesta reacció creient no s’improvisa amb facilitat. Hi ha hagut un procés d’iniciació, però, sobretot, molta gràcia de Déu.
Què diu la gent? És la pregunta que provoca una resposta fàcil, la del sondeig previ, i que els apòstols saben respondre amb facilitat. El que diu la gent sovint no ens afecta, tot i que, per a la mentalitat jueva, era molt important conèixer la seva opinió. Tanmateix, quan la pregunta va directament adreçada a la persona, i la compromet segons la resposta que doni, tot adquireix un nou matís. Es passa d’una certa indiferència a la implicació conscient. Amb la pregunta directa de Jesús, ara es tracta de la seva pròpia resposta, no d’allò que diu la gent del carrer o la del que un ha llegit o ha incorporat com a lliçó apresa. Ara és el moment d’obrir-li el cor i dir-li allò que realment sent en el seu interior, sense condicions, tot corresponent amb la implicació en la dinàmica de la seva entrega.
