El papa Francesc, en el seu missatge per a la 56ena Jornada Mundial de la Pau que se celebra el primer dia de l’any, ens diu que ningú no pot salvar-se sol i per això ens demana recomençar des del Covid-19 per traçar junts camins de pau. Ho fa amb realisme i esperança. Diu que “encara que els esdeveniments de la nostra existència semblin tan tràgics i ens sentim empesos al túnel obscur i difícil de la injustícia i del sofriment, estem cridats a mantenir el cor obert a l’esperança, confiant en Déu, que se’ns fa present, ens acompanya amb tendresa, ens sosté en la fatiga i, sobretot, guia el nostre camí”.

No podem oblidar el que la pandèmia ha ocasionat en tot el món i en nosaltres. “Avui ens hem de demanar: Què hem après d’aquesta situació pandèmica? Quins nous camins hem d’emprendre per alliberar-nos de les cadenes dels nostres vells hàbits, per estar més ben preparats, per atrevir-nos amb allò que és nou? Quins senyals de vida i esperança podem aprofitar per seguir endavant i intentar fer del nostre món un lloc millor?”

Entre altres solucions, proposa seguir amb un retorn a la humilitat i una reducció de certes pretensions consumistes, un renovat sentit de la solidaritat, concebre-ho tot a la llum del bé comú, oberts a la fraternitat universal. “Estem cridats a afrontar els reptes de nostre món amb responsabilitat i compassió.” Això demana garantir la sanitat pública, promoure accions de pau, aplicar mesures davant del canvi climàtic, lluitar contra la desigualtat, garantir alimentació i treball digne, desenvolupar polítiques d’acollida i integració. Tot això per anar construint el Regne de Déu, que és d’amor, de justícia i de pau, amb paraules i fets.