El dilluns 22 d’abril, a la parròquia de Sant Ignasi de Loiola de Lleida, es va presentar el llibre No perdonis massa aviat, dels germans Dennis Linn i Matthew Linn sj, juntament amb Sheila Fabricant Linn. La traducció ha anat a càrrec d’Anna M. Krutter.

El llibre, publicat per Editorial Claret, és una traducció al català de l’original Don’t forget too soon, en què els germans Linn i Sheila Fabricant descobreixen el perdó com un procés de dol que cal recórrer. A les pàgines hi ha exemples enginyosos i il·lustracions inspiradores que defineixen molts moments amb els quals és fàcil identificar-se. A través d’aquests exemples, els autors aporten atrevides vies de transformació de conflictes, alternatives que podem aplicar també en el nostre dia a dia. El llibre inclou pregàries de guarició, meditacions des de la mirada de Déu i comprensions noves de passatges.

La presentació va ser un acte en què van participar diferents personalitats amb relació al perdó i el dol. Hi van ser presents Anna Maria Agustí, especialista sobre el dol; Joan Morera i Perich sj, expert en no-violència cristiana, i la traductora del llibre, Anna M. Krutter. Laura Sanz, monitora de l’esplai Sant Ignasi i estudiant d’Educació, va moderar l’acte.

És un llibre destinat a tots aquells que volen guarir els conflictes de manera autèntica, que es pregunten com actualitzar l’estil de l’Evangeli en cada resposta, concretant la no-violència i generositat. “Va dirigit a tothom; es pot llegir a diferents nivells. Té exemples per a tothom i qualsevol el pot entendre fàcilment: pares i mares, educadors, famílies, comunitats…”, ha expressat Krutter.

La traductora del llibre va relatar la seva experiència amb el llibre i en va explicar els motius de la traducció: “La meva perspectiva sobre el perdó va canviar. El llibre em va fer entendre els passatges dels evangelis i ara vull que també ajudi altres persones.” Segons Krutter, el llibre és “inspirat i inspirador” en diversos sentits. “Un d’ells —comenta— és l’ajuda per al creixement personal; tots tenim camí a recórrer en temes de perdó i no-violència. També diu coses molt profundes amb vocabulari senzill i entenedor a través d’exemples pràctics que ajuden a entendre i fan veure que la no-violència és possible.”

Durant la presentació, van fer molt d’èmfasi en el significat del títol del llibre. Anna Maria Agustí va explicar que el perdó “és un procés, no instantani, i per fer-lo bé cal donar-li temps, igual que en els processos de dol”. Agustí va dir que “quan ens fan mal, ens fereixen, i el dolor, la ferida, cal guarir-la. El llibre ens diu que cal passar pels mateixos passos que passa un procés de dol”.

Joan Morera no va deixar passar per alt el subtítol del llibre: Un procés no violent per guarir ferides. “La no-violència no és passivitat; de fet, és més que no acceptar la no-violència. És actuar per intentar canviar la situació, acceptar que víctima i agressor som part de la mateixa humanitat”, va constatar. A més, va afegir que la no-violència és possible, ja que “hi ha moltes accions no violentes reeixides arreu, però que no surten a les notícies”.