La presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, ho diu ras i curt: les entitats englobades a la Taula del Tercer Sector (més de 3.000) necessiten encara 800 habitatges socials per satisfer les previsions que tenen sobre la taula. Actualment en gestionen 1.300 a tot Catalunya, una xifra insuficient tenint en compte que un habitatge amb condicions és el primer pas per sortir de la pobresa i l’exclusió social.
«Tenir un habitatge és la condició indispensable per portar una vida digna», constata Carme Trilla, en el sentit que «dona tranquil·litat i ajuda a projectar estratègies de desenvolupament personal que, d’una altra manera, serien impossibles».
En un moment en què el preu del mercat privat del lloguer va en augment, sobretot en ciutats com Barcelona, aconseguir pisos per a persones que pateixen exclusió residencial és gairebé una quimera. «La principal dificultat és que les entitats financeres no tenen interès a cedir els seus habitatges per posar-los en lloguer», explica Carme Trilla, «mentre que amb els particulars es van fent programes però això també costa».
Actualment, la Fundació Hàbitat3 gestiona uns 320 habitatges, la majoria a la ciutat de Barcelona. «Ara estem treballant amb altres municipis com el Prat de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Vilafranca del Penedès, i estem en converses amb altres ajuntaments.» «La nostra vocació és atendre necessitats d’entitats i ajuntaments de tot Catalunya», afegeix.
La Fundació Mambré necessita 48 pisos
La Fundació Mambré va ser constituïda l’any 2007 i impulsada per quatre entitats: Arrels Fundació, Assís Centre d’Acollida, Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül i l’orde hospitalari de Sant Joan de Déu. Té seu a la parròquia de Sant Oleguer de Barcelona i actualment gestiona 151 pisos, més d’un 90% dels quals a la ciutat de Barcelona. També en tenen a l’àrea metropolitana, a Lleida i Granollers.
Els habitatges de la Fundació Mambré van destinats a persones que porten molts anys excloses del dret a l’habitatge i que ni tan sols poden ser ateses pels serveis socials. «Cedim els pisos a les entitats, que són les que porten la intervenció social. Elles decideixen qui hi viu i a qui fan el seguiment», explica Maira Costa, directora de la Fundació Mambré. El perfil majoritari del resident continua sent un home, però «cada vegada ens trobem més dones».
«L’atenció que fem entre totes les entitats és molt integral, des del principi quan estan al carrer creant un vincle, fins al final, acompanyant en tots els àmbits de la vida, també en el moment de la mort», constata Maira Costa. «És l’essència del treball en xarxa que fem des de la Fundació Mambré: suport a persones en tota la seva integralitat i dignitat com a persona.»
Per poder fer aquest treball l’habitatge és essencial. «L’habitatge és una necessitat bàsica gràcies a la qual la persona fa un canvi molt gran. Mentalment la persona se sent inclosa, que té una llar, un ambient de seguretat i això fa que recuperi molt més ràpid la dignitat.»
La Fundació Mambré no és propietària de cap dels habitatges, els té llogats o cedits. «La procedència dels habitatges és diversa: lloguer a través d’agència immobiliària o de propietaris particulars, i cessió de les administracions», explica Maira Costa. Ara bé, les dificultats són que les administracions públiques no tenen habitatge disponible per al tipus de persones que les entitats de Mambré atenen i que tampoc no tenen accés als pisos de les entitats financeres. «El més factible és accedir a particulars o empreses que tenen habitatge buit perquè ens el cedeixin.»
Maira Costa demana confiança als propietaris d’habitatges: «Que confiïn en les persones, perquè tots tenim dret a una segona oportunitat; i que confiïn amb les entitats que ajudem aquestes persones garantint el dret a l’habitatge, cosa que malauradament l’Estat no fa.»
