Els carrers de Granada i de Còrdova s’han poblat de processons tardorenques, al llarg de setembre i octubre. Les germandats i confraries han tret al carrer les seves imatges amb motiu d’una “Magna”, a Granada, i d’aniversaris fundacionals, a Còrdova. La religiositat popular no només es manté, sinó que sembla que creix al cor del poble cristià. El canvi d’època que vivim no renuncia a aquests anhels d’infinitud que viuen al més profund de l’ésser humà. A la bona voluntat d’afrontar els problemes globals hi ha un intent d’imposar un “pensament únic subvencionat”. L’Agenda 2030 s’està utilitzant per a un procés de “colonització ideològica” per establir un nexe directe entre l’aprovació d’ajudes i l’adopció d’ideologies que imposen models antropològics.

La religiositat popular és un impuls interior per oferir unes imatges que ens connecten amb el missatge de Jesús: Crist camí del Calvari, Crist a la Creu, i la seva Mare Santíssima, acompanyant-lo en tot moment, com a totes les mares que senten a les entranyes el patiment dels fills. Les imatges són mediacions de la humanitat de Jesús i de Maria.

El papa Francesc, a la JMJ de Lisboa, va oferir deliciosos missatges per aconseguir una vida reeixida; entre d’altres, la silueta d’un Déu que “perdona sempre perquè Déu és compassiu”. I aquest altre: “Gravem-nos al cor que som estimats per Déu com som.” Les germandats de moltes ciutats i pobles d’Andalusia ens han mostrat les seves imatges en aquesta tardor angoixada que viu la humanitat. No són un espectacle més, tot al contrari. Cada imatge ens convida a mirar Jesús, perquè com va subratllar amb força el Papa a Lisboa: “Estimar com Jesús ens fa lluminosos.”