L’Església ens fa proclamar i considerar el pròleg de l’Evangeli segons sant Joan. Del misteri de Nadal que estem celebrant aquests dies, l’escriptura ens ofereix diferents imatges, totes elles complementàries. Són fruit de la reflexió que els autors sagrats es fan d’aquest misteri, a través de la llum sempre nova amb què el Misteri Pasqual l’il·lumina. Per això, cadascuna d’aquestes imatges ens presenta el Misteri de l’Encarnació i del Naixement del Fill de Déu amb matisos i punts de vista diferents.
Joan assegura que hem contemplat en la carn la glòria d’aquell que ja existia des del principi com a Paraula de Déu. Assegura que els nostres ulls han vist i les nostres mans han palpat la Paraula de la vida i la vida mateixa, la llum que il·lumina tot home que ve al món; que el qui és inefable i invisible, l’hem vist i l’hem sentit perquè aquest mateix ha vingut a casa seva, ha fet del seu cos el lloc per excel·lència de la presència de Déu. En poques paraules, Joan anuncia que hem vist amb els nostres propis ulls Déu mateix.
Joan recorda que Déu va enviar un altre home per testimoniar que la Llum estava ja arribant i que, per tant, les promeses fetes als antics pares arribaven ara a compliment; ell mateix el darrer dels profetes i l’Elies que havia de tornar, n’era la prova evident. Recorda encara que la Llei fou donada per Moisès —la Llei que tenia per funció fer de pedagog del nou profeta— i que, amb el naixement del Fill de Déu, se’ns ha ofert una nova gràcia que incorpora tots aquells que el reconeixen com a Déu i l’acullen, a l’àmbit de la seva mateixa vida, a la comunió amb el Pare, i ens ha estat revelat, finalment, el designi amagat al llarg de tots els segles, la veritat sobre nosaltres: que Déu Pare ens elegí en el Crist abans de crear el món i, per amor, ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió.
Abans de crear el món… és a aquest principi al qual es remunta Joan, aquell principi quan encara Déu no havia creat ni el cel ni la terra, per anunciar-nos que ja aleshores existia el qui és la Paraula, vivint en perfecta comunió amb el Pare i l’Esperit Sant. Aquesta comunió de vida, de llum i d’amor és a la qual Déu ens destina des del moment de la nostra creació: per això ens creà a través del seu Fill, ja que per ell tot ha vingut a l’existència. Com que els qui formem el món no l’hem reconegut, ha vingut entre nosaltres fent-se carn de la nostra carn: això sí, carn de pobre, per tal que no manqui l’esperança a tots aquells que participen de la benaurança dels pobres.
