És bo que ens marquem una ruta en la cura de la Creació i, a mesura que avançam, anem obrint un camí transitable. És molt i molt variat el que tenim al davant i són moltes les opcions que se’ns ofereixen. Serà també bo, d’altra part, que passem de les manifestacions i proclames a les actituds i als fets. El tema és molt ample, però la forma d’actuar, tant per part dels governs i les institucions, com per part de cadascú de nosaltres en particular, és decisiva. Coneixem la importància i la necessitat d’actituds morals en relació amb l’ecologia en totes les seves dimensions i el resultat d’una cimera dedicada al canvi climàtic. De fet, tots, sense excloure ningú, en som corresponsables. Referint-nos a aquesta nostra «germana terra», tal com la defineix sant Francesc d’Assís, que és la «casa de tots», el papa Francesc diu que «clama pel dany que li provoquem a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns que Déu hi ha posat. Hem crescut pensant que érem els seus propietaris i dominadors, autoritzats a espoliar-la. La violència que hi ha en el cor humà, ferit pel pecat, també es manifesta en els símptomes de malaltia que advertim en el sòl, en l’aigua, en l’aire i en els éssers vivents… Oblidem que nosaltres mateixos som terra (cf. Gn 2,7). El nostre propi cos està constituït pels elements del planeta, el seu aire és el que ens dona l’alè i la seva aigua ens vivifica i restaura» (LS 2).
La pregària final de la Laudato Si’ diu així: «Guariu les nostres vides, perquè siguem protectors del món i no depredadors.» Preguem també així nosaltres i actuem en conseqüència.
En el context d’una ecologia integral, tota aquesta descripció ens porta a vetllar per una autèntica ecologia humana que protegeixi la vida de les diverses formes de degradació que a poc a poc està ofegant la humanitat. Són necessaris canvis profunds —com ja deia sant Joan Pau II— en els estils de vida, en els models de producció i de consum, en les estructures consolidades de poder que regeixen avui la societat (cf. CA 58). També Benet XVI insisteix a «eliminar les causes estructurals de les disfuncions de l’economia mundial i corregir els models de creixement que semblen incapaços de garantir el respecte del medi ambient…, i cal reconèixer que l’ambient natural és ple de ferides produïdes pel nostre comportament irresponsable». La pregària final de la Laudato Si’ diu així: «Guariu les nostres vides, perquè siguem protectors del món i no depredadors.» Preguem també així nosaltres i actuem en conseqüència.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
