El Papa, en el moment d’inaugurar el Sínode, va dir que elprotagonista és l’Esperit Sant. Què significa exactament?
Evidentment, el Sínode és el temps de l’Esperit. Quèsignifica? Doncs que qui ens dirigeix és l’Esperit Sant. Per tant, ell ensportarà a la renovació profunda, a la veritable renovació. Ens comunicaràentusiasme, per viure la nostra fe i pertinença a l’Església, amb l’entusiasmeque ens impulsarà a l’evangelització, testimoniar Crist enmig del món. És unamica com la Pentecosta. On va portar l’Esperit Sant als apòstols? A tots elsracons de la terra, els va fer canviar de mentalitat, els va fer viure ambalegria malgrat les dificultats en la fe. Aquest és un temps de l’Esperit. Peraixò també deia el Papa dues coses molt boniques l’altre dia: d’una banda, quehem d’estar preparats per a les sorpreses. De l’altra, que l’esperit ensnecessita, tots estem convocats en aquest procés, per obrir-nos en aquestmoment de gràcia.
Com es gestiona la conflictivitat que moltes vegades ésintrínseca en el fet de caminar plegats?
Les diferències no ens han de fer por. Sempre dic que no hemde buscar les fotocòpies, perquè el diferent, l’altre, que no pensa com jo, empot ajudar, m’enriqueix. Quan hi ha unitat en Crist, les diferènciesenriqueixen, multipliquen. Quan no existeix aquesta unitat en Crist, tot esdevéideologia, les diferències s’enfronten. L’Església és plural, és unitat pluriforme,amb moltes maneres, moltes formes, l’esperit suscita molts carismes. Tots somdiferents, però units en Crist ens enriquim, avancem. No hem de tenir por. Esperoque en aquest procés sinodal aprenguem realment el que és l’escolta, el diàleg,el discerniment i la corresponsabilitat en la marxa de l’Església.
Quines transformacions s’esperen al final de tot el procés?
El procés no conclou l’any 2023, no acaba mai, perquè lasinodalitat pertany a l’essència de l’Església. De la mateixa manera que la comunitat,la missió, són essencials en l’Església, la sinodalitat també. En el procés sinodalbusquem uns fruits, però el simple fet d’estar en procés, d’escoltar-nos, d’enriquir-nosmútuament, de dialogar, ja són fruits. Caldrà prendre decisions, hi haurànovetats, caldrà concretar algunes coses, caldrà desenvolupar-les més. És comla vida d’una persona. Hi ha decisions que es prenen al principi, d’altres enla maduresa. L’Església va avançant, anem caminant, anirem prenent decisions enun procés que és essencial en la totalitat de l’Església. Per això, hi ha unaenorme bellesa, i jo espero que ho visquem amb entusiasme.
Creu que hi ha com una metàfora entre el fet de caminarjunts del Sínode i el caminar junts de la gent després dels confinaments?
Aquest temps que ens ha tocat viure, el temps delcoronavirus, ha estat el temps de la por, de la soledat, de l’individualisme,de les esglésies buides. El procés i el camí sinodal és tot el contrari: és l’entusiasme,l’encontre, la família, el fet d’avançar plegats, és donar gràcies a Déu iviure l’eucaristia com a comunitat cristiana. Aquest temps, aquest procéssinodal, és una metàfora de la vida. És un do de Déu veure-ho així, com aresposta a aquests temps de mort i foscor. El temps de la llum, de l’encontre,de la gràcia de Déu. És molt maca aquesta metàfora, aquesta confrontació: eltemps del coronavirus i el temps del Sínode, que és un temps de la vida, d’unaresposta d’amor i esperança que il·lumina les tenebres d’un món en angoixa.
