Enguany, per primer cop, el Reial Cercle de l’Amistat de Còrdova ha col·locat en la seva programació cultural la Quaresma. Va celebrar un “Pòrtic quaresmal”, un Via Crucis poètic, un recital de saetas, concerts sacres i pel·lícules.

Vaig tenir l’honor de pronunciar el “Pòrtic quaresmal”. Heus aquí alguns dels missatges que vaig voler oferir.

Dimecres de Cendra es va aixecar el teló de la Quaresma, quaranta dies de preparació per a la Pasqua, commemoració del drama de la passió, mort i resurrecció de Jesús de Natzaret.

La cendra ens ve a dir amb delicadesa i sinceritat: “Per molt que t’hi escarrassis, no t’emportaràs cap riquesa de la vida.” Les realitats terrenes s’esvaeixen com la pols al vent. Els béns són passatgers, el poder passa, l’èxit acaba. La cultura de l’aparença és un gran engany. És com una flamarada: un cop acabada, només queden les cendres.

La Quaresma és el moment per alliberar-nos de la il·lusió de viure perseguint la pols. És tornar a descobrir que som fets per al foc que sempre crema, no per a les cendres que s’apaguen immediatament. L’Evangeli ens proposa tres etapes, que el Senyor ens demana recórrer sense hipocresia: la pregària, que ens uneix amb Déu; el dejuni, que ens uneix amb nosaltres mateixos, i l’almoina, que ens uneix amb el proïsme, compartint dons, béns, sentiments i ajudes mútues.

Aplaudiment per al Cercle de l’Amistat per aquesta iniciativa de portar als seus associats la Quaresma, com a “acte literari”, però amb el “perfum sagrat” d’una “transcendència lírica”.