Andalusia viu la Quaresma animant especialment la religiositat popular, centrada en els cultes a les imatges titulars de cada germandat. Tridus, quinzenaris, Via Crucis, assaigs processionals, perquè tot estigui a punt quan arribi la Setmana Santa.

La Quaresma abasta moltes modalitats, totes amb el mateix denominador comú: la trobada amb Déu i la millora de les nostres vides, la conversió. Una d’aquestes modalitats podríem anomenar-la Quaresma “a domicili”, la que han organitzat un grup de matrimonis, reunint-se al domicili d’un d’ells, juntament amb un sacerdot, per “posar a punt el rellotge del cor”, juntament amb els batecs del Cor de Jesús, aportant i rebent algunes reflexions sobre el que significa “caminar plegats en l’esperança” i “descobrir les crides de conversió que la misericòrdia de Déu ens adreça a tots, de manera personal i comunitària”.

Aquest grup de matrimonis va decidir confeccionar un comunicat en el qual sintetitzaven els punts més sortints de la seva trobada. Un d’ells se centrava en “com evangelitzar en aquesta hora” com a laics compromesos amb la seva fe.

Els matrimonis publicaven els 10 apostolats més senzills que tothom pot fer, especialment els cristians: “L’apostolat de la pregària, de les paraules properes, els gestos bonics; l’apostolat del somriure; l’apostolat de l’escolta, del regal, de l’almoina; l’apostolat de l’acompanyament, de l’exemple, del bon consell, de la disponibilitat plena per servir.”

Aquesta modalitat de celebrar la Quaresma no deixa de ser original, més adequada als temps actuals. La reunió d’un grup de matrimonis, amb un sacerdot, obre la porta a una proximitat, confiança, informació i formació religiosa més gran.