S’ha aixecat el teló de la Quaresma del 2024, i tornem a recordar els versos del poeta cordovès Pablo García Baena, Premi Príncep d’Astúries, dedicats al Dimecres de Cendra: “Otra vez tu ceniza, Señor, sobre mi frente… Polvo soy que algún día volverá hasta tus plantas.”La Quaresma, des de la llavor de la fe, és un temps fort en la litúrgia de l’Església, i Andalusia la viu intensament, de la mà de les seves germandats i confraries. Primer, els altars de culte, on tenen lloc els tridus i quinaris dedicats a les imatges de les Marededéus i dels Sants Crists. I de seguida, els assajos dels diferents passos pels carrers de la ciutat, preparant l’ambient per celebrar la Setmana Santa.

Les confraries apleguen moltes persones en un impuls constant de la religiositat popular: contemplar en cada imatge el drama de la passió, mort i resurrecció de Jesús, i oferint a cada estació de penitència, a cada desfilada processional, no només l’emoció del moment, sinó aquest grapat de símbols aplicats a la prosa de la vida.

El drama de la passió i l’esplendor de la Setmana Santa es viu des de la talaia de l’esperit confrare, com una representació que afecta tot el món, perquè “continua en agonia fins a la fi dels temps”. I els personatges de la passió de Crist podem trobar-los també a l’escenari de la història: el petó de Judes, les negacions de Pere, l’abandonament dels deixebles, la sentència injusta de Déu fet home que ofereix la vida per la salvació de la humanitat.

A cada església parroquial i a nombrosos convents, les germandats i confraries s’encarreguen que les seves imatges resplendeixin no només a les processons, sinó en els cultes, en els besamans i besapeus, oferint els més entranyables missatges de pietat sincera i conversió de les nostres vides a la veritat, l’amor, la justícia i la llibertat.