Dura o realista, la mirada de Déu sobre el nostre poble. Segur que de nosaltres diu el mateix que en temps de l’Èxode?: «Veig que aquest poble és rebel al jou. S’han fet un vedell de fosa i l’han adorat, i diuen: Poble d’Israel, aquí tens els teus déus.» Davant els qui neguen l’existència de Déu i els qui viuen com si Déu no existís, hem de demanar el do del discerniment. Amb humilitat, necessitem afirmar la nostra fe en Déu i rebutjar tota temptació d’idolatria, la que es presenta amb les característiques de sempre i la que apareix com a novetat atractiva.
«Si meditéssim amb freqüència la Paraula de Déu i actuéssim en conseqüència, no només seríem els beneficiaris d’una nova manera d’estimar, sinó que entendríem que aquesta nova manera no té mesura».
Per afirmar la nostra fe, però, hem de mirar Jesús. D’ell rebem i acollim la major revelació sobre Déu, ric en misericòrdia. En ell veiem com s’acosta a l’ovella esgarriada. L’exemple de Pau és molt il·luminador, ja que arriba a experimentar un canvi profund en la seva vida i passa de ser un blasfem, un perseguidor dels cristians, a ser un apòstol entusiasta. Les seves paraules són per a nosaltres un referent que ens contagia la seva confiança: «Això que ara et diré és cert i del tot digne de crèdit: que Jesucrist vingué al món a salvar els pecadors, i entre els pecadors jo soc el primer. Però Déu se n’apiadà perquè Jesucrist pogués demostrar primerament en mi tota la grandesa de la seva paciència, fent de mi un exemple dels qui es convertiran a fe i tindran així la vida eterna.»
L’amor de Déu s’anticipa sempre a la nostra manera de ser i d’obrar, l’amor de Déu transforma el cor de l’home perquè es giri de nou cap a ell. Si meditéssim amb freqüència la Paraula de Déu i actuéssim en conseqüència, no només seríem els beneficiaris d’una nova manera d’estimar, sinó que entendríem que aquesta nova manera no té mesura. Buscar l’ovella perduda, que implica deixar les altres noranta-nou, exigeix potser la renúncia a moltes seguretats i comoditats habituals.
Anar als allunyats comporta un risc, però és la primera opció del deixeble missioner d’anar allà on s’ha de fer l’anunci; sap que Jesús mai no va dir «espereu que vinguin», sinó «aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus…» (cf. Mt 28,19s). Això només és possible quan creiem en la gratuïtat de l’amor de Déu i volem que tothom participi del goig de retrobar el fill que ha marxat o l’ovella que s’ha extraviat.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
