Déu és un company infatigable i que ens ensenya i ens educa durant tot el camí.

Necessitem fer un diàleg amb ell per poder-nos conèixer. El diàleg és cosa de dues persones. Si una de les persones no ho vol fer, Déu ho respecta, no força mai ningú.

Si tu saps veure les coses des de l’amor que Déu té, veus que tot parla de la seva voluntat de comunió, d’aquell desig d’estimar i que t’estimin. És a dir, a Déu no se’l pot arraconar, Déu és una presència universal, tant en les coses creades, com en els moments que ens toca viure i és una invitació a fer servir tota la realitat existent com a mediació d’aquest diàleg amorós amb Déu. No hi ha cap realitat que estigui deshabitada de Déu. Déu és present en tots els àmbits de la vida.

Déu creu en tu més que tu mateix. I aquesta és la gran trobada dels creients. Dit d’una altra manera, Déu ens necessita a nosaltres, contràriament a la nostra actitud, quan sovint pensem que no necessitem Déu. A través de la Paraula de Déu, que trobem en la Bíblia, hem d’aprendre a viure d’una altra manera. Hi ha d’haver persones que mostrin que es pot viure d’una altra manera, com tantes vegades ha succeït al llarg de la història.

La vida, l’amor, la fe s’han d’estrenar cada dia, deixant-se sorprendre per un Déu que té més inventiva que nosaltres.

La feina de cada dia, rutinària, creativa, professional…, pot ser també un lloc de trobada amb Déu. Allò que faig és important, però potser encara ho és més “com” ho estic fent en cada moment de la meva vida.