Una pregunta que prové del cor de la Bíblia, formulada des de la muntanya del Carmel, que mira el mar Mediterrani i banya les seves costes i les nostres. «Què hi veus enmig del mar?» Hi veiem moltes i molt diverses realitats que xoquen unes contra les altres. Els diaris ho mostraven: un vaixell atapeït d’immigrants desitjant tocar terra i al davant una luxosa embarcació fruint de l’oci i les vacances. Dos mons contraposats que fan veure que un mateix hàbitat és espai de vida i, alhora, lloc de risc i cementiri que està enterrant milers de per- sones que fugen de la fam, de la injustícia, de la guerra, esclaus de les màfies organitzades que s’aprofiten de la seva desesperació.
La festa de la Mare de Déu del Carme ens ha conduït a llegir amb ulls de fe una vegada més aquesta realitat. El desig que compartim és que aquest mar Mediterrani sigui un espai de vida i dignitat, font de riquesa i d’intercanvi cultural, lloc d’acollida de tants que el transiten i gaudeixen de la seva bellesa i clima, un turisme digne dels qui ens visiten i dels qui els rebem. El repte és fer-ne l’ocasió d’un treball decent i de sana oferta, no un mitjà més d’explotació, el moment de crear un estil més humanitari. Fa uns dies, un titular dels nostres di- aris deia textualment que «la meitat dels immigrants creuen que els mallorquins no els tracten bé».
Enmig del drama dels refugiats i mirant aquest Mar Nostre, hem contemplat, d’altra part, el drama dels rescats realitzats per l’ONG Open Arms, transportant una camerunesa a les nostres Illes, junta- ment amb dos immigrants morts que no van superar la tragèdia. Havien salvat un gran grup, però també n’havien vist morir molts. A l’extrem més enllà, també més de mil intentaven arribar a la costa. Tots ens demanem: què podem fer? Però també per què hi ha governs que tanquen les portes i fins i tot posen en perill la vida de persones que s’entreguen a salvar tanta gent ferida en el camí de la desesperació? No ho acabem d’en- tendre! Així i tot, sempre estarem a favor d’aquests «bons samaritans» que no tenen por i salven vides, arriscant les seves.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca